Birmània

L'exèrcit birmà xifra en 80.000 els morts pel cicló només en una regió del país

Cada dia que passa la tragèdia pel pas del cicló "Nargis" a Birmània augmenta. Només a la regió de Labutta, la xifra de morts seria al voltant de 80.000, segons ha reconegut l'exèrcit birmà. Pels Estats Units, però, serien 100.000 les persones que haurien mort al conjunt del país. El govern birmà ha començat a obrir alguna escletxa per permetre que l'ajuda humanitària entri al país però continua posant traves a l'entrada. Per això, l'ONU, que ha desbloquejat 10 milions de dòlars del seu fons d'emergència, es planteja invocar el principi d'ingerència humanitària per socórrer la població, al marge del govern. Amb tot, ja ha arribat al país el primer gran carregament d'ajuda humanitària de les Nacions Unides.

Actualitzat

Birmània va viure dissabte un fenomen similar al tsunami que va assolar fa 4 anys Indonèsia i altres països del sud-est asiàtic. Una onada gegant va arrasar la costa birmana, durant el pas del cicló "Nargis". A molts birmans els va sorprendre mentre dormien, això i el silenci del seu govern, que no va avisar la població de la força del cicló que s'acostava tot i haver rebut avisos de l'Índia 48 hores abans de la seva arribada, demostrarien la poca informació que en tenien els birmans.

Sis dies després del pas del "Nargis", no hi ha una xifra oficial de víctimes mortals. Les últimes parlaven de 23.000 morts però aquesta nit l'exèrcit birmà ha assegurat que només a la regió de Labutta, al sud-oest del país, hi ha 80.000 morts, mentre que els Estats Units ja parlen que la xifra seria superior als 100.000.

Mentrestant, centenars de milers de persones que ho han perdut tot depenen bàsicament de l'ajuda humanitària i la junta militar birmana continua posant traves a la solidaritat internacional. En aquest sentit, la secretària d'Estat nord-americana, Condoleezza Rice, ha manifestat: "Hi ha milions i milions de dòlars esperant per ser enviats i que poden ajudar la gent de Birmània a superar aquests moments tan difícils." I ha continuat: "Estem esperant perquè el govern de Birmània no permet que la comunitat internacional ajudi la seva gent."

Les intenses negociacions de la comunitat internacional durant les últimes hores, però, sembla que comencen a donar els seus fruits, tot i que amb comptagotes. Amb tot, el sotssecretari de l'ONU d'Afers Humanitaris, John Holmes ha manifestat que el bloqueig de l'ajuda humanitària fa augmentar la desesperació de "tota aquella gent que està sense casa, sense poder-se refugiar, sense aigua potable i sense menjar". El mateix secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, per la seva part, ha demanat a la junta militar que faciliti l'arribada dels equips de rescat.

Ajuda humanitària d'arreu

De fet, l'Organització de les Naciona Unides ha desbloquejat 10 milions de dòlars del seu fons d'emergència per auxiliar la població birmana. La portaveu de l'Oficina de Coordinació d'Ajuda Humanitària de l'ens ha explicat que, a més d'aquesta quantitat, es prepara una petició de fons encara més important que presentaran als seus donants "en les pròximes hores".

A més, l'ONU ha aconseguit els primers visats per a alguns dels seus cooperants, que estan a l'espera d'embarcar en un avió cap a Rangun. També s'ha obtingut l'autorització de la junta militar perquè els primers avions carregats d'ajuda puguin, finalment, volar cap a Birmània. De fet, els primers cinc aparells, amb menjar i medicaments per al milió de damnificats, ja són al país.

A més, a diversos punts del planeta es continuen carregant avions amb ajuda humanitària, a l'espera de noves autoritzacions que els permetin arribar a Birmània. Espanya hi enviarà un avió amb tretze tones de material, si hi ha garanties que l'ajuda arribarà als afectats. I és que tant les ONG com diversos països denuncien la lentitud i les traves administratives que es troben per poder fer la feina, i el temps corre en contra dels damnificats pel cicló.

Els qui han pogut entrar al país parlen de muntanyes de cadàvers i de supervivents absolutament desesperats. A Rangun ni els soldats ni cap autoritat estan col·laborant per treure runa dels carrers. No hi ha aigua potable ni llum i els veïns s'han d'organitzar per retirar torres elèctriques i arbres caiguts per la força del vent.

Perill d'epidèmies

L'organització Save the Children assegura que les persones sense casa podrien ser milions i que un 40% de les víctimes són nens. A la falta d'aigua potable, aliments i medecines s'hi afegeix el perill d'epidèmies causat per l'aigua i l'acumulació de cadàvers a la intempèrie, una realitat que la televisió oficial s'afanya a ocultar. La Creu Roja, en canvi, ha fet una crida urgent per demanar quatre milions d'euros per adquirir menjar i altres articles de primera necessitat.

Per la seva banda, la junta militar segueix escenificant el repartiment de menjar, aigua o medicaments provinents de l'ajuda humanitària internacional. Provisions que són insuficients per abastir una població ja exhausta, que veu com el preu dels aliments s'ha disparat a causa de l'escassetat i l'especulació, que no disposa d'aigua potable i que corre el risc de contraure malalties.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut