La violència ha marcat el referèndum autonòmic a la regió boliviana de Santa Cruz
Els col·legis electorals a la regió de Santa Cruz han tancat les portes, després d'una jornada tensa a Bolívia. La celebració del referèndum a la zona més rica del país tenia per objectiu demanar més autonomia, i ha topat amb els enfrontaments dels simpatitzants del president Evo Morales, ja que la consulta no comptava amb el suport del govern, que l'ha qualificada d'il·legal. Tal com es temia, la jornada s'ha desenvolupat enmig d'un clima de tensió i amb incidents que han començat amb l'arrencada de la jornada electoral, amb la crema d'urnes i paperetes. Segons els primers sondejos, el vot favorable a l'autonomia de la regió s'hauria imposat amb un 85% de les paperetes.
L'escenari principal de les protestes, que s'han saldat amb una vintena de ferits de diversa consideració, han estat les localitats feu de l'oficialista Moviment al Socialisme (MAS) del president bolivià.
Una d'aquestes poblacions és San Julián, considerada el principal bastió de Morales al departament de Santa Cruz, on els oficialistes han portat a terme un bloqueig de camins contra el referèndum i on mig centenar de persones han protagonitzat un petit enfrontament. L'objectiu de les accions dels partidaris del president bolivià era impedir que se celebrés la votació.
En una altra localitat de partidaris del MAS, Yapacaní, un fotògraf d'un diari bolivià ha patit una agressió a càrrec d'un grup de veïns, que li van agafar la càmera quan mirava de prendre imatges d'un incident a l'oficina autonòmica de la localitat. En el cas de la capital, Santa Cruz de la Sierra, els incidents s'han produït al barri Plan 3000, els residents del qual donen suport majoritàriament a Morales, i on s'han registrat saquejos als recintes electorals i robatori d'urnes.
El fet és que el referèndum convocat pels polítics de la regió de Santa Cruz, la més rica de Bolívia, per demanar més autonomia, se celebra enmig del temor que els "autonomistes" topin amb els indis bolivians que des de fa dies marxen des del camp per mostrar l'oposició al referèndum i el suport al president Evo Morales, que ha dit que el referèndum és il·legal i ha recordat que no té cap valor. Morales assegura que els que reclamen més autonomia són únicament unes quantes famílies que no volen perdre els seus privilegis.
L'exlíder "cocalero" manté un pols amb la regió des que va arribar al poder. Allà no agraden les seves polítiques de reforma. La consulta arriba enmig d'una greu crisi política que té Bolívia dividida entre l'oposició regional, liderada pels autonomistes de Santa Cruz, i la "refundació" constitucional que promou Morales. De fet, la nova Constitució, aprovada recentment al Parlament, ha quedat eclipsada pel referèndum.
Més enllà de la poca sintonia política i la falta de consens, el referèndum, emmascarat amb una batalla entre centralisme i autonomisme, és una oposició entre els que tenen i els que no tenen. I a Bolívia, el país més pobre del continent, les diferències són abismals.
