Madrid

Eduardo Zaplana abandona la política per convertir-se en delegat de Telefónica a Europa

Eduardo Zaplana ha decidit plegar. L'exportaveu del Partit Popular al Congrés dels Diputats ha decidit abandonar el seu escó i deixar temporalment la política per incorporar-se a l'empresa privada. Segons s'ha pogut saber, el diputat ha fitxat com a delegat de Telefónica per Europa, i dependrà directament del president de la companyia, César Alierta. Zaplana ja havia anunciat fa unes setmanes, després de la derrota electoral del seu partit, la intenció de deixar el càrrec de portaveu per passar a ser només diputat. L'anunci de la seva marxa arriba el mateix dia que el líder popular, Mariano Rajoy, presideix la reunió del grup parlamentari per designar els portaveus del partit a les comissions del Congrés.

Actualitzat

Eduardo Zaplana deixa de ser una de les cares més visibles del Partit Popular. Segons han explicat fonts del seu entorn, l'exportaveu popular al Congrés dels Diputats Eduardo Zaplana ha pres la decisió, després de rebre "diverses ofertes" per incorporar-se a l'empresa privada, d'abandonar temporalment la política i acceptar finalment l'oferta de Telefónica.

El ja exdirigent del PP serà delegat de la companyia per a Europa, amb dependència directa del president César Alierta, i assumirà també els càrrecs de conseller de Telefónica 02 i Telefónica 02 República Txeca, segons ha anunciat la mateixa companyia. Zaplana abandona, doncs, el seu escó parlamentari.

Telefónica ha explicat en un comunicat que el fitxatge de Zaplana s'emmarca en la consolidació de la presència de la companyia a Europa, després de les adquisicions de 02 i Cesky Telecom i l'entrada en el capital de Telecom Italia l'any passat, on controla el 10% de les accions amb dret de vot. A més, Telefónica considera que l'entrada del nou conseller reforçarà el seu equip internacional.

Eduardo Zaplana va néixer l'abril de 1956 a Cartagena, està casat i té tres fills. Llicenciat en Dret, la seva carrera política va començar com a alcalde de Benidorm el 1991, i el 1994 es va convertir en diputat autonòmic. El 1995 va ser elegit president del País Valencià, fins que el 2002 va assumir un lloc al Senat. El 2004 va ser nomenat ministre de Treball i Afers Socials, i el 2003 va començar a exercir com a portaveu del govern espanyol, i un any més tard, com a portaveu popular al Congrés dels Diputats.

Les reaccions

Aquest matí mateix el president popular, Mariano Rajoy, ha conegut pel mateix Zaplana la seva decisió d'abandonar la política. Rajoy, que aquest dimarts ha de presidir la reunió del partit per designar els portaveus de les comissions parlamentàries per a aquesta legislatura, ha afirmat, quan s'ha sabut la notícia, que espera que Zaplana continuï col·laborant "en la mesura del possible" amb el partit, encara que hagi decidit deixar temporalment la política. El president del PP ha elogiat la tasca de l'exportaveu dins del partit: ha estat "un extraordinari" portaveu parlamentari, ha assegurat.

També des del seu partit, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha qualificat de "molt dolenta" la notícia, ja que "a Espanya no li sobren persones de la seva vàlua". Soraya Sáenz de Santamaría, que l'ha substituït en el càrrec de portaveu, n'ha destacat la tasca feta i ha dit que l'oposició que ella farà serà "igual" que la de Zaplana.

Des d'altres partits, però, la figura d'Eduardo Zaplana no ha estat tan valorada. El diputat del PSOE Alfonso Guerra, ha afirmat que, com altres polítics "conservadors", Zaplana ha utilitzat la política per guanyar "estatus" i ara ha triat "el camí de fer diners". En termes semblants s'ha manifestat Gaspar Llamazares, líder d'Esquerra Unida. Llamazares ha qualificat l'exportaveu popular com un "representant de la confrontació" i ha assegurat que no li agraden "els túnels foscos entre la política i les empreses públiques privatitzades".

Des de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida ha assegurat que Zaplana, "amb els seus encerts i defectes", ha fet una contribució a la cambra baixa i li ha desitjat sort. En canvi, des d'Esquerra Republica, Joan Ridao i Joan Tardà creuen que la decisió del ja exdiputat és símptoma que "la perestroika del PP va de debò" i han expressat que esperen que la "bona notícia" serveixi perquè altres dirigents d'aquest partit l'imitin per afavorir la "renovació". Joan Herrea, d'ICV, ha manifestat que la notícia serveix per confirmar per què va servir "la privatització de determinades empreses públiques".

Anar al contingut