Solbes es manté tot i albirar la desacceleració
Pedro Solbes és un dels dotze ministres de Zapatero que continua. Ho fa en la seva matèria: Economia i Hisenda, a banda d'assumir la vicepresidència segona. Solbes tornarà a dirigir la política econòmica en un moment marcat per la desacceleració i la por a una crisi més profunda. Aquest repte és el que ha fet que aquest economista i advocat hagi acceptat quedar-se en el govern. Zapatero li va haver de demanar personalment que continués i ell no va saber, no va poder o no va voler negar-s'hi.
Després de quatre anys de creixement, rècord d'ocupats i amb els comptes públics sanejats, Solbes s'enfronta a una situació incerta. Tot i això ha accedit a seguir al capdavant d'Economia i Hisenda després que li demanés el seu president. Protagonista de la campanya electoral, marcada des del principi pel debat econòmic, haurà de combinar una política contra la crisi i les promeses socials de Zapatero.
Nascut a Alacant, el 1942, a Solbes li és molt familiar la cartera d'Economia. No només l'ha ocupat la passada legislatura, sinó també entre 1993 i 1996, en els últims anys del govern de Felipe González. Abans, entre 1991 i 1993, va ser ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Després es va dedicar a la política europea, però quan Zapatero va guanyar les eleccions el març de 2004, va deixar el càrrec de comissari d'Assumptes Econòmics i Monetaris.
Durant l'últim mandat, Espanya ha crescut per sobre dels seus socis europeus, ha assolit el rècord d'ocupació i ha presumit d'aconseguir amb un superàvit públic que li permetria, arribat el cas, afrontar moments menys propicis de l'economia. Ara han arribat. L'època de les vaques magres sembla ineludible i Solbes haurà de demostrar que pot reconduir la despesa amb l'objectiu de reactivar l'economia i ajudar els sectors i llars més desfavorides.
Bolcat en la campanya gairebé tant com Zapatero, Solbes ha presentat ja algunes de les mesures que el seu departament vol engegar com més aviat millor, com la deducció fiscal de 400 euros per a pensionistes i assalariats que paguen l'IRPF o l'ampliació gratuïta del termini del pagament de les hipoteques per a les famílies amb dificultats per afrontar aquests crèdits.
Nascut a Alacant, el 1942, a Solbes li és molt familiar la cartera d'Economia. No només l'ha ocupat la passada legislatura, sinó també entre 1993 i 1996, en els últims anys del govern de Felipe González. Abans, entre 1991 i 1993, va ser ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Després es va dedicar a la política europea, però quan Zapatero va guanyar les eleccions el març de 2004, va deixar el càrrec de comissari d'Assumptes Econòmics i Monetaris.
Durant l'últim mandat, Espanya ha crescut per sobre dels seus socis europeus, ha assolit el rècord d'ocupació i ha presumit d'aconseguir amb un superàvit públic que li permetria, arribat el cas, afrontar moments menys propicis de l'economia. Ara han arribat. L'època de les vaques magres sembla ineludible i Solbes haurà de demostrar que pot reconduir la despesa amb l'objectiu de reactivar l'economia i ajudar els sectors i llars més desfavorides.
Bolcat en la campanya gairebé tant com Zapatero, Solbes ha presentat ja algunes de les mesures que el seu departament vol engegar com més aviat millor, com la deducció fiscal de 400 euros per a pensionistes i assalariats que paguen l'IRPF o l'ampliació gratuïta del termini del pagament de les hipoteques per a les famílies amb dificultats per afrontar aquests crèdits.
