De la pesseta a l'euro: un mal negoci
Que el pas de la pesseta a l'euro no va ser un bon negoci per als ciutadans no és nou. La tendència a arrodonir a l'alça no és només una percepció, sinó que s'ha deixat notar també a les butxaques, i és que els preus d'algunes de les coses més quotidianes s'han encarit molt per sobre de l'índex de preus al consum. Fent la comparativa de les despeses d'una jornada de l'any 2000 i d'avui dia queda palès. Són dades que es reforcen amb la notícia que s'ha sabut aquest divendres i que diu que la taxa d'inflació anual s'ha situat en el 4,5% al març, la pitjor des del juliol del 1995, i és que els preus han augmentat aquest mes passat un 0,8% a Catalunya i un 0,9% a l'Estat.
Cada matí són moltes les persones que agafen el transport públic per anar a treballar o a estudiar. Però avui dia comprar un bitllet senzill a Barcelona és un 44% més car que fa vuit anys, quan encara circulaven les pessetes. Un increment que està molt per sobre de la pujada durant aquests anys de l'IPC, que ha crescut un 30%.
Però hi ha moltes accions quotidianes que s'han encarit per sobre del que ho han fet les xifres que reflecteix la inflació. L'any 2000, per exemple, comprar el diari valia 125 pessetes, el que equival a 0,75 euros. Avui, un diari val 1 euro. Esmorzar en una cafeteria un cafè amb llet i un crosant valia aleshores l'equivalent a 1 euro i quaranta cèntims, i actualment val un 50% més.
Una pujada similar a la que pateixen els que han d'aparcar el cotxe una hora en zona blava al centre de Barcelona. Fa vuit anys valia el que equivaldria a 1,53 euros, i avui la xifra està per sobre dels 2 euros i 30 cèntims.
Però els que han patit més la pujada dels preus han estat els que han de menjar cada dia fora de casa. A principis del 2000 quan es feia la pissarra per anunciar el menú del dia, a baix de tot, la xifra no superava les 1.000 pessetes, el que equivaldria a 6 euros. Amb l'arribada de l'euro es va arribar ben aviat a aquest preu, i avui dia els menús per dinar en un bar poden rondar els 10 euros. Un preu que suposa un encariment del 66,67%.
Al final de la nostra jornada fa vuit anys ens hauríem gastat 2.400 pessetes, és a dir uns 14 euros, mentre que al final de la jornada d'avui ens haurem gastat 23 euros, nou més que l'any 2000.
Però hi ha moltes accions quotidianes que s'han encarit per sobre del que ho han fet les xifres que reflecteix la inflació. L'any 2000, per exemple, comprar el diari valia 125 pessetes, el que equival a 0,75 euros. Avui, un diari val 1 euro. Esmorzar en una cafeteria un cafè amb llet i un crosant valia aleshores l'equivalent a 1 euro i quaranta cèntims, i actualment val un 50% més.
Una pujada similar a la que pateixen els que han d'aparcar el cotxe una hora en zona blava al centre de Barcelona. Fa vuit anys valia el que equivaldria a 1,53 euros, i avui la xifra està per sobre dels 2 euros i 30 cèntims.
Però els que han patit més la pujada dels preus han estat els que han de menjar cada dia fora de casa. A principis del 2000 quan es feia la pissarra per anunciar el menú del dia, a baix de tot, la xifra no superava les 1.000 pessetes, el que equivaldria a 6 euros. Amb l'arribada de l'euro es va arribar ben aviat a aquest preu, i avui dia els menús per dinar en un bar poden rondar els 10 euros. Un preu que suposa un encariment del 66,67%.
Al final de la nostra jornada fa vuit anys ens hauríem gastat 2.400 pessetes, és a dir uns 14 euros, mentre que al final de la jornada d'avui ens haurem gastat 23 euros, nou més que l'any 2000.
