Les xarxes de Wi-Fi gratuït topen amb les pressions de les operadores i els reguladors
Les xarxes municipals de Wi-Fi gratuït continuen guanyant terreny, però han topat amb un fort competidor. La connexió sense fils a internet, facilitades pels ajuntaments, que es van obrint pas en algunes poblacions, han de fer front a la resistència de les operadores i de l'ens regulador, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, que defensen que el servei ha de ser de pagament. Per això, algunes zones de Wi-Fi lliure han hagut de ser limitades per evitar conflictes i no molestar les operadores.
La filosofia de l'accés lliure als continguts es tradueix també en l'accés lliure a la infraestructura tecnològica. Aquesta idea està cada cop més estesa en el pobles catalans. En molts municipis són els mateixos ajuntaments els que obren la seva xarxa o col·loquen punts d'accés a diversos espai de les ciutats.
A Castelldefels es va començar fent l'accés lliure a les platges de la ciutat. Només cal tenir un ordinador o un aparell que permeti la connexió sense fils, una tecnologia coneguda com a Wi-Fi. Així doncs, ja és possible consultar el correu electrònic o comprar unes entrades per al teatre a tocar de la platja.
A banda dels ajuntament, hi ha una associació privada que ha fet de la filosofia de l'accés gratuït la seva bandera i suposa una de les xarxes sense fil més grans del món. El projecte, sense ànim de lucre, guifi.net, ha portat internet a molt indrets. Arrelat fortament a la Catalunya central, en alguns casos ha portat la xarxa a llocs on les operadores consideren que no paga la pena l'esforç de fer-ho.
Les xarxes públiques no són legals
Experiències com aquestes han animat altres ciutats. És el cas d'Esplugues. El municipi va consultar la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) si podrien posar el servei en un parc públic de la ciutat. Tot i les reticències d'aquest ens regulador, que aconsellava que el servei fos de pagament, l'Ajuntament ha decidit tirar el projecte endavant de manera gratuïta i ampliar-lo en els pròxims anys. Aquesta situació, però, s'està estenent. L'ens regulador, amb la connivència de les operadores, té la convicció que l'accés ha de ser de pagament.
Des que van sorgir aquestes iniciatives públiques, la CMT ha anat advertint a les administracions que el Wi-Fi gratis no és legal. L'ens es basa en que si els ajuntaments faciliten l'accés a les operadores, aquestes, al final, no invertiran de manera eficient ni innovaran tecnològicament. La CMT diu que l'inversor privat necessita rendibilitat i per tant no s'ha de permetre la competència deslleial. Aquesta polèmica fa anys que dura i, de moment, no s'ha pogut frenar del tot l'avanç de les xarxes municipals d'accés gratuït i democràtic.
A Castelldefels es va començar fent l'accés lliure a les platges de la ciutat. Només cal tenir un ordinador o un aparell que permeti la connexió sense fils, una tecnologia coneguda com a Wi-Fi. Així doncs, ja és possible consultar el correu electrònic o comprar unes entrades per al teatre a tocar de la platja.
A banda dels ajuntament, hi ha una associació privada que ha fet de la filosofia de l'accés gratuït la seva bandera i suposa una de les xarxes sense fil més grans del món. El projecte, sense ànim de lucre, guifi.net, ha portat internet a molt indrets. Arrelat fortament a la Catalunya central, en alguns casos ha portat la xarxa a llocs on les operadores consideren que no paga la pena l'esforç de fer-ho.
Les xarxes públiques no són legals
Experiències com aquestes han animat altres ciutats. És el cas d'Esplugues. El municipi va consultar la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) si podrien posar el servei en un parc públic de la ciutat. Tot i les reticències d'aquest ens regulador, que aconsellava que el servei fos de pagament, l'Ajuntament ha decidit tirar el projecte endavant de manera gratuïta i ampliar-lo en els pròxims anys. Aquesta situació, però, s'està estenent. L'ens regulador, amb la connivència de les operadores, té la convicció que l'accés ha de ser de pagament.
Des que van sorgir aquestes iniciatives públiques, la CMT ha anat advertint a les administracions que el Wi-Fi gratis no és legal. L'ens es basa en que si els ajuntaments faciliten l'accés a les operadores, aquestes, al final, no invertiran de manera eficient ni innovaran tecnològicament. La CMT diu que l'inversor privat necessita rendibilitat i per tant no s'ha de permetre la competència deslleial. Aquesta polèmica fa anys que dura i, de moment, no s'ha pogut frenar del tot l'avanç de les xarxes municipals d'accés gratuït i democràtic.
