Barcelona
Actualitzat a les
14:21 h
20/11/2008
El govern català ha aprovat el projecte de llei de fosses, que promourà la senyalització i dignificació de les 179 fosses de la Guerra Civil i el franquisme que es calcula que hi ha a Catalunya. El principal objectiu del text aprovat en el consell de govern és fer efectiu el dret de sol·licitar la localització i la identificació dels desapareguts. El projecte preveu que les exhumacions només es puguin fer a petició de familiars directes i d'entitats sense ànim de lucre dedicades a la recerca. Quan el Parlament hi doni el vistiplau, previsiblement després de l'estiu, Catalunya serà la primera comunitat autònoma a dotar-se d'una llei com aquesta que fa un pas endavant en la recuperació de la memòria històrica.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 179 fosses comunes, que contenen, majoritàriament, restes de soldats anònims. Els objectius de la llei que ha aprovat el govern català, són, d'una banda, localitzar, dignificar i senyalitzar aquestes fosses, per evitar que caiguin en l'oblit. De l'altra, reconèixer també la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i fer efectiu el dret de les famílies a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, recuperar-ne les restes si escau i senyalitzar-ne el lloc de l'enterrament.
Les exhumacions es faran si ho demanen familiars directes, fins al tercer grau, dels desapareguts, o entitats sense afany de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica, i sempre que hi hagi indicis concrets o documentació sobre el cas. Una comissió assessora avaluarà cada petició, i, en cas que sigui aprovada, la llei preveu que sigui el govern català qui assumeixi el cost de les exhumacions.
La llei deixa clar que queden inclosos tots els desapareguts o executats, tant civils com soldats, durant la guerra i la posterior repressió de la dictadura, amb independència de les opcions ideològiques o de consciència de les víctimes.
Ara, la previsió és que, a la tardor, el Parlament li doni el vistiplau i entri en vigor, fet que convertirà Catalunya en la primera comunitat de l'Estat a dotar-se d'una llei com aquesta.
