Cervera decreta tres dies de dol oficial per la mort de Josep Benet
La ciutat de Cervera decretarà tres dies de dol oficial per la mort del seu fill predilecte, l'historiador, editor i polític Josep Benet. Precisament se li estava preparant un homenatge pel mes d'abril que s'havia posposat pel seu delicat estat de salut i que ara serà pòstum. Benet va ser un activista polític de primera línia, tant durant la clandestinitat, en la lluita antifranquista, com després de la mort de Franco, en la Transició. Benet va ser elegit senador dos cops i l'any 1980 va ser diputat del PSUC com a independent al Parlament. L'activitat de Benet com a escriptor i editor no va ser menys important. Benet va rebre, entre d'altres premis, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va ser Medalla d'Or de la Generalitat l'any 2000.
Josep Benet va néixer al carrer Major de la capital de la Segarra, ciutat a la que sempre s'havia mantingut vinculat i que l'any 1991 el va declarar fill il·lustre. L'alcalde, el paer en cap, Joan Valldaura, ha destacat el sentiment de la ciutat per la seva mort: "Es tracta d'una pèrdua important per a Cervera i pel seu país". Per això, ha manifestat l'alcalde, es mantindrà l'homenatge que se li estava preparant pel mes d'abril, en el que estava previst que hi participessin destacades personalitats del món de la política i de la cultura i que s'havia posposat pel seu delicat estat de salut. Aquest darrer homenatge a Benet el tindrà ara com a reconeixement pòstum.
La capella ardent de l'historiador, però, s'instal·larà aquest dimecres al Palau de la Generalitat, on podrà ser visitada entre les deu del matí i les sis de la tarda. Els funerals se celebraran a les vuit del vespre a l'església de Sant Pere de les Puelles. Les despulles de l'historiador Josep Benet ja han rebut les primeres visites a l'Hospital General de Catalunya, on ha mort aquesta matinada, als 87 anys. Entre les visites, destaca la de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.
Personatge clau de la Transició
Personatge clau de la Transició política a Catalunya, Josep Benet va compaginar la tasca d'historiador i escriptor amb la militància política. Des de ben jove, com a activista cultural, va organitzar les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1947, la primera manifestació catalanista de masses en temps del franquisme.
En el camp de la política, Benet, que militava a Unió Democràtica, va ser un dels molts "companys de viatge" del PSUC, els comunistes catalans. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura, Benet va formar part de la coalició Entesa dels Catalans i va ser el senador més votat de tot l'estat, amb 1.300.000 vots. També va formar part de la comissió que va redactar l'Estatut de Sau.
L'any 1980 va ser cap de llista pel PSUC a la presidència de la Generalitat i quatre anys més tard va abandonar l'escó a la cambra catalana per convertir-se en el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2000. Com a historiador, va protagonitzar polèmiques, com el seu treball de desmitificació de qui va ser president de la Generalitat Josep Tarradellas. La seva tasca en el camp de la història ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
