Mor Cassià Maria Just, abat emèrit de Montserrat entre 1966 i 1989
Qui va ser l'abat emèrit de Montserrat durant gairebé vint anys, entre 1966 i 1982, Cassià Maria Just, ha mort aquest dimecres a les cinc de la matinada, als 81 anys. La capella ardent s'ha instal·lat al monestir de Montserrat. Com a religiós es va caracteritzar per una defensa aferrissada dels drets humans. Va ser molt crític amb el discurs oficial de l'Església, ja que creia que la jerarquia eclesiàstica estava encotillada i havia de canviar i modificar el missatge en temes com l'eutanàsia, l'homosexualitat o l'avortament per apropar-se més a la societat.
Més de 500 persones ja han passat per la capella ardent de Cassià Maria Just, oberta des d'aquest dimecres a dos quarts de quatre de la tarda a la Sala de Romeries de l'abadia. A les vuit del vespre l'han tancat i aquest dijous es reobrirà també a la tarda. Abat del monestir durant més de vint anys, Cassià Just ha mort la matinada d'aquest dimecres, als 81 anys. L'enterrament serà divendres, a mig matí, a Montserrat.
Entre les primeres persones que s'han acostat al monestir hi ha hagut el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, i el rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Roviralta. L'abat Josep Maria Soler encara no ha pogut anar a la capella ardent a causa de la mort, aquest mateix dimecres, d'un altra monjo, Romualdo Díaz, de 95 anys, que serà enterrat aquest diious.
Les pròximes hores s'espera que donin l'últim adéu a Cassià Just el president del Parlament, Ernest Benach, i el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez.
Una vida dedicada a Montserrat
Cassià Maria Just va néixer el 1926 a Barcelona. La seva relació amb Montserrat va començar als 13 anys, quan va ingressar a l'escolania per estudiar música. Amb 16 anys ja era novici i amb 24 el van ordenar sacerdot. Va continuar els estudis musicals, centrats en l'orgue, una de les seves passions, a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma i a París fins al 1956. Posteriorment, i com a organista, va escriure diverses composicions polifòniques.
El 1964 va ser nomenat prior del monestir de Montserrat i al cap de dos anys, el 1966, el van escollir abat, en substitució d'Aureli Maria Escarré, que va haver de marxar a l'exili en plena dictadura franquista per unes declaracions fetes contra el règim. Va continuar el camí marcat pel seu antecessor. Sempre va defensar els drets humans i va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, a la qual reclamava obertura i un canvi en el plantejament d'alguns missatges per ser més oberta i pròxima als temps actuals.
El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.
Un gran defensor dels drets humans
Un dels moments més remarcables de la seva biografia és el 2004, quan va donar suport públic a Josep-Lluís Carod-Rovira per les acusacions d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà. A més, va assistir a diversos actes a favor de la pau al País Basc. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser al programa de "La Marató" de TV3.
Va ser un gran defensor dels drets humans i de la catalanitat del santuari, en una època especialment canviant, com va ser la Transició, i va apostar sempre per allunyar-se de la rigidesa d'alguns postulats de l'Església i de la mateixa jerarquia eclesiàstica. En aquest sentit va reflexionar diverses vegades en entrevistes a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.
Sobre la interrupció de l'embaràs, en una entrevista a Catalunya Ràdio poc després de ser operat del cor, va assegurar que "quan hi va haver la notícia que dones bosnianes havien estat violades va sortir una nota del Vaticà que recordava que no era lícit l'avortamet. Jo vaig pensar: "Viuen a la lluna?" A unes dones que han patit una violació, "el que heu de fer és donar-los una paraula de confort. Estimeu les persones i transmeteu una paraula de confort". Aquestes declaracions són tot un exemple del seu tarannà progressista dins l'Església.
El càncer ha acabat amb la seva vida. La seva salut, però, era delicada des de feina temps i havia empitjorat després que diumenge tingués una embòlia.
