Pla Bolonya: a favor o en contra
Bona part dels comentaris rebuts arran del seguiment de les protestes contra el procés de Bolonya expressen el seu desacord amb el pla i animen els estudiants a mobilitzar-se. No obstant això, una bona part no veuen veuen amb bons ulls les formes per manifestar la protesta i rebutgen que es bloquegi l'accés a les aules. També es demana la dimissió del rector de la UAB, Lluís Ferrer.
Els universitaris catalans viuen un any mogut amb les protestes contra el Pla Bolonya i la llei d'universitats. Ja al març un grup reduït d'estudiants es va tancar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ara, al novembre, els alumnes de la UB i la UAB es tornen a manifestar.
La queixa generalitzada dels estudiants és que el pla facilita la privatització de la universitat pública catalana amb l'encariment de les taxes i dificulta, amb l'augment de les pràctiques, la conciliació dels estudis amb el món laboral. Bona part dels comentaris rebuts arran de la notícia del 3cat24 coincideixen amb aquest desacord i animen a manifestar-se.
Pros i contres del pla
Neu està d'acord amb el Pla Bolonya perquè podria millor la formació. I afegeix: "Però també vull expressar la pràcticament inexistència d'aquest pla a les nostres universitats: els professors no han assumit els conceptes correctament i això fa que l'avaluació de les assignatures sigui la mateixa de sempre. És a dir, exàmens, afegint una càrrega addicional per a l'alumne com són molts debats, treballs i d'altres. Com expressen els meus companys en els comentaris anteriors, també crec que és un procés per afavorir els més rics i evitar que els més pobres puguin rebre l'educació que ells desitgen. Espero canvis dràstics i adequats!"
"El pla i lleis com la LOU i la LUC converteixen la universitat pública en una mercaderia que limita les oportunitats d'accedir a uns estudis amb preus raonables", comenta l'Adriana, que anima els estudiants a sumar-se a les mobilitzacions perquè diu que el pla "ens afecta a tots".
I en Ramon, des de Girona, no entén la queixa per la dedicació que suposarà Bolonya per als estudiants. "Avui en dia, una llicenciatura de 300 crèdits en 4 anys implica 75 crèdits per any, 750 hores l'any, unes 25 hores d'assistència a classe per setmana (són unes 30 setmanes de classe). Si hi sumem les hores de llegir articles i llibres, resoldre exercicis, escriure treballs i estudiar per als exàmens, comptant unes 5-7 assignatures per quadrimestre, se'ns en va a unes 40 hores per setmana, és a dir, una dedicació a temps complet. Bolonya no canvia res en aquest sentit si l'estudiant d'avui en dia fa el que ha de fer, que és estudiar."
Per últim, la Maria opina que estudiar a Barcelona, París, Berlín o Pisa és imprescindible. "Ara bé: cal que estigui a l'abast de tothom. Hem de vetllar perquè el dret a una educació superior pública no desaparegui, per poder estudiar un grau i després especialitzar-nos (el postgrau) a preu 'públics' i no quatre vegades els preus actuals. Hem de poder triar unes optatives dins una oferta, com l'actual, més o menys àmplia. Hem de lluitar perquè no ens amaguin que planegen el nostre futur i ens deixin participar en els debats, perquè nosaltres som els afectats i tenim dret a dir la nostra opinió!"
I tu, estàs a favor o en contra del Pla Bolonya? Deixa'ns la teva opinió aquí.
La queixa generalitzada dels estudiants és que el pla facilita la privatització de la universitat pública catalana amb l'encariment de les taxes i dificulta, amb l'augment de les pràctiques, la conciliació dels estudis amb el món laboral. Bona part dels comentaris rebuts arran de la notícia del 3cat24 coincideixen amb aquest desacord i animen a manifestar-se.
Pros i contres del pla
Neu està d'acord amb el Pla Bolonya perquè podria millor la formació. I afegeix: "Però també vull expressar la pràcticament inexistència d'aquest pla a les nostres universitats: els professors no han assumit els conceptes correctament i això fa que l'avaluació de les assignatures sigui la mateixa de sempre. És a dir, exàmens, afegint una càrrega addicional per a l'alumne com són molts debats, treballs i d'altres. Com expressen els meus companys en els comentaris anteriors, també crec que és un procés per afavorir els més rics i evitar que els més pobres puguin rebre l'educació que ells desitgen. Espero canvis dràstics i adequats!"
"El pla i lleis com la LOU i la LUC converteixen la universitat pública en una mercaderia que limita les oportunitats d'accedir a uns estudis amb preus raonables", comenta l'Adriana, que anima els estudiants a sumar-se a les mobilitzacions perquè diu que el pla "ens afecta a tots".
I en Ramon, des de Girona, no entén la queixa per la dedicació que suposarà Bolonya per als estudiants. "Avui en dia, una llicenciatura de 300 crèdits en 4 anys implica 75 crèdits per any, 750 hores l'any, unes 25 hores d'assistència a classe per setmana (són unes 30 setmanes de classe). Si hi sumem les hores de llegir articles i llibres, resoldre exercicis, escriure treballs i estudiar per als exàmens, comptant unes 5-7 assignatures per quadrimestre, se'ns en va a unes 40 hores per setmana, és a dir, una dedicació a temps complet. Bolonya no canvia res en aquest sentit si l'estudiant d'avui en dia fa el que ha de fer, que és estudiar."
Per últim, la Maria opina que estudiar a Barcelona, París, Berlín o Pisa és imprescindible. "Ara bé: cal que estigui a l'abast de tothom. Hem de vetllar perquè el dret a una educació superior pública no desaparegui, per poder estudiar un grau i després especialitzar-nos (el postgrau) a preu 'públics' i no quatre vegades els preus actuals. Hem de poder triar unes optatives dins una oferta, com l'actual, més o menys àmplia. Hem de lluitar perquè no ens amaguin que planegen el nostre futur i ens deixin participar en els debats, perquè nosaltres som els afectats i tenim dret a dir la nostra opinió!"
I tu, estàs a favor o en contra del Pla Bolonya? Deixa'ns la teva opinió aquí.