Barcelona

Pla Bolonya: a favor o en contra

Bona part dels comentaris rebuts arran del seguiment de les protestes contra el procés de Bolonya expressen el seu desacord amb el pla i animen els estudiants a mobilitzar-se. No obstant això, una bona part no veuen veuen amb bons ulls les formes per manifestar la protesta i rebutgen que es bloquegi l'accés a les aules. També es demana la dimissió del rector de la UAB, Lluís Ferrer.

Actualitzat
Els universitaris catalans viuen un any mogut amb les protestes contra el Pla Bolonya i la llei d'universitats. Ja al març un grup reduït d'estudiants es va tancar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ara, al novembre, els alumnes de la UB i la UAB es tornen a manifestar.

La queixa generalitzada dels estudiants és que el pla facilita la privatització de la universitat pública catalana amb l'encariment de les taxes i dificulta, amb l'augment de les pràctiques, la conciliació dels estudis amb el món laboral. Bona part dels comentaris rebuts arran de la notícia del 3cat24 coincideixen amb aquest desacord i animen a manifestar-se.

Pros i contres del pla

Neu està d'acord amb el Pla Bolonya perquè podria millor la formació. I afegeix: "Però també vull expressar la pràcticament inexistència d'aquest pla a les nostres universitats: els professors no han assumit els conceptes correctament i això fa que l'avaluació de les assignatures sigui la mateixa de sempre. És a dir, exàmens, afegint una càrrega addicional per a l'alumne com són molts debats, treballs i d'altres. Com expressen els meus companys en els comentaris anteriors, també crec que és un procés per afavorir els més rics i evitar que els més pobres puguin rebre l'educació que ells desitgen. Espero canvis dràstics i adequats!"

"El pla i lleis com la LOU i la LUC converteixen la universitat pública en una mercaderia que limita les oportunitats d'accedir a uns estudis amb preus raonables", comenta l'Adriana, que anima els estudiants a sumar-se a les mobilitzacions perquè diu que el pla "ens afecta a tots".

I en Ramon, des de Girona, no entén la queixa per la dedicació que suposarà Bolonya per als estudiants. "Avui en dia, una llicenciatura de 300 crèdits en 4 anys implica 75 crèdits per any, 750 hores l'any, unes 25 hores d'assistència a classe per setmana (són unes 30 setmanes de classe). Si hi sumem les hores de llegir articles i llibres, resoldre exercicis, escriure treballs i estudiar per als exàmens, comptant unes 5-7 assignatures per quadrimestre, se'ns en va a unes 40 hores per setmana, és a dir, una dedicació a temps complet. Bolonya no canvia res en aquest sentit si l'estudiant d'avui en dia fa el que ha de fer, que és estudiar."

Per últim, la Maria opina que estudiar a Barcelona, París, Berlín o Pisa és imprescindible. "Ara bé: cal que estigui a l'abast de tothom. Hem de vetllar perquè el dret a una educació superior pública no desaparegui, per poder estudiar un grau i després especialitzar-nos (el postgrau) a preu 'públics' i no quatre vegades els preus actuals. Hem de poder triar unes optatives dins una oferta, com l'actual, més o menys àmplia. Hem de lluitar perquè no ens amaguin que planegen el nostre futur i ens deixin participar en els debats, perquè nosaltres som els afectats i tenim dret a dir la nostra opinió!"

I tu, estàs a favor o en contra del Pla Bolonya? Deixa'ns la teva opinió aquí.
Anar al contingut