Mor als 90 anys el poeta i dramaturg Josep Palau i Fabre
Les lletres catalanes han perdut aquest dissabte un dels seus noms més rellevants. L'escriptor Josep Palau i Fabre ha mort als 90 anys a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on va ingressar divendres en estat molt greu a causa de la malaltia crònica que tenia des de feia temps. Poeta, dramaturg i assagista, Palau i Fabre era un dels grans especialistes en l'obra de Picasso, i va tenir un paper destacat en el desenvolupament de la literatura catalana de postguerra com a creador de la revista "Poesia" i com a organitzador de recitals poètics clandestins.
Josep Palau i Fabre, un dels autors més singulars de la literatura catalana del segle XX, ha mort a Barcelona a causa d'una malaltia crònica que se li havia agreujat els últims dies.
Deixa tot un llegat de poemes, assajos, teatre, contes i estudis sobre el pintor Pablo Picasso, sobre el qual era un expert. Eren grans amics, i d'aquesta amistat, forjada durant els setze anys que Palau va viure a París, en van sorgir assajos com "Vides de Picasso" o "El 'Guernica' de Picasso".
Però Palau i Fabre també era, sobretot, un poeta. A Gifreu, el poble de la Costa Brava on es va instal·lar el 1961 quan va tornar a Catalunya, Palau es va dedicar a reelaborar els seus cèlebres "Poemes de l'alquimista", que havien impactat per l'ús que l'autor hi feia de l'erotisme.
No va ser fins als anys setanta que es comença a reivindicar la figura i l'obra de Palau i Fabre. I és que, malgrat que havia tingut un paper rellevant en el desenvolupament de la literatura catalana de postguerra, com passa amb molts autors el reconeixement li va arribar força tard. Més endavant, als anys vuitanta, apareixen els seus volums de narracions, els seus contes filosòfics, ja que diu que per a la novel·la no té temps. Però del que sempre es lamentava és que no s'estrenessin les seves obres de teatre.
Durant la seva dilatada trajectòria, també va traduir Rimbaud i Balzac; va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1989 i el 1999 va rebre el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes.
La Fundació Palau i Fabre, presidida pel delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, serà l'encarregada d'organitzar els funerals en memòria de l'escriptor.
Deixa tot un llegat de poemes, assajos, teatre, contes i estudis sobre el pintor Pablo Picasso, sobre el qual era un expert. Eren grans amics, i d'aquesta amistat, forjada durant els setze anys que Palau va viure a París, en van sorgir assajos com "Vides de Picasso" o "El 'Guernica' de Picasso".
Però Palau i Fabre també era, sobretot, un poeta. A Gifreu, el poble de la Costa Brava on es va instal·lar el 1961 quan va tornar a Catalunya, Palau es va dedicar a reelaborar els seus cèlebres "Poemes de l'alquimista", que havien impactat per l'ús que l'autor hi feia de l'erotisme.
No va ser fins als anys setanta que es comença a reivindicar la figura i l'obra de Palau i Fabre. I és que, malgrat que havia tingut un paper rellevant en el desenvolupament de la literatura catalana de postguerra, com passa amb molts autors el reconeixement li va arribar força tard. Més endavant, als anys vuitanta, apareixen els seus volums de narracions, els seus contes filosòfics, ja que diu que per a la novel·la no té temps. Però del que sempre es lamentava és que no s'estrenessin les seves obres de teatre.
Durant la seva dilatada trajectòria, també va traduir Rimbaud i Balzac; va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1989 i el 1999 va rebre el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes.
La Fundació Palau i Fabre, presidida pel delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, serà l'encarregada d'organitzar els funerals en memòria de l'escriptor.
