El Suprem creu que la presència d'ANV a les eleccions seria irreversible però en veu desproporcionada la dissolució
La Sala 61 del Tribunal Suprem ha fet pública la justificació de la resolució a través de la qual prohibeix que Acció Nacionalista Basca es presenti a les eleccions del 9 de març. El Suprem diu que si permetés que ANV es presentés a les eleccions es correria el risc que una organització que podria tenir vincles amb grups terroristes es beneficiés del finançament públic. A més, els magistrats argumenten que si finalment aquesta formació acaba sent il·legalitzada s'hauria creat una situació irreversible, ja que els càrrecs electes mantindrien els seus escons. En canvi, creu que és desproporcionat suspendre ara les activitats d'aquesta formació.
Els magistrats de la Sala 61 desgranen en 46 folis el perquè no han adoptat la petició de l'Advocacia de l'Estat de suspendre també els grups parlamentari i municipals d'ANV. El Suprem diu que una mesura d'aquesta mena seria, en aquests moments, desproporcionada. Assegura que si el sistema democràtic ha aconseguit absorbir amb èxit durant aquests mesos l'efecte pertorbador d'un partit que, segons els demandants, col·labora amb Batasuna i ETA, es pot esperar que el tribunal es pronunciï en una sentència definitiva.
En canvi, argumenta la decisió de prohibir als abertzales concórrer a les eleccions per evitar que els seus càrrecs electes mantinguin els escons si finalment es decideix il·legalitzar la formació. I és que la il·legalització afectaria el partit polític però no els candidats presentats.
La justificació també assenyala que els "indicis objectius" de vinculació entre ANV i Batasuna que els han portat a prendre la decisió de prohibir la presència del partit a les urnes no són connexions teòriques elaborades a partir de meres deduccions subjectives i voluntàries, sinó que es basen en documentació intervinguda per les forces de seguretat de l'Estat.
El Suprem ha defensat la independència de la seva decisió amb la del jutge Baltasar Garzón, que aquest divendres va decidir suspendre per la via penal Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques. El tribunal assegura que els dos processos són compatibles i que cada òrgan és competent per adoptar les mesures cautelars que cregui més adients.
Els detalls de la resolució sobre el Partit Comunista de les Terres Basques no es faran públics fins dilluns, perquè els magistrats han considerat que, com que aquesta formació no es presenta a les eleccions generals, no hi ha la mateixa urgència que amb ANV.
En canvi, argumenta la decisió de prohibir als abertzales concórrer a les eleccions per evitar que els seus càrrecs electes mantinguin els escons si finalment es decideix il·legalitzar la formació. I és que la il·legalització afectaria el partit polític però no els candidats presentats.
La justificació també assenyala que els "indicis objectius" de vinculació entre ANV i Batasuna que els han portat a prendre la decisió de prohibir la presència del partit a les urnes no són connexions teòriques elaborades a partir de meres deduccions subjectives i voluntàries, sinó que es basen en documentació intervinguda per les forces de seguretat de l'Estat.
El Suprem ha defensat la independència de la seva decisió amb la del jutge Baltasar Garzón, que aquest divendres va decidir suspendre per la via penal Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques. El tribunal assegura que els dos processos són compatibles i que cada òrgan és competent per adoptar les mesures cautelars que cregui més adients.
Els detalls de la resolució sobre el Partit Comunista de les Terres Basques no es faran públics fins dilluns, perquè els magistrats han considerat que, com que aquesta formació no es presenta a les eleccions generals, no hi ha la mateixa urgència que amb ANV.
