L'abat de Montserrat es desmarca de les crítiques de la Conferència Episcopal al govern espanyol
El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha fet referència a l'enfrontament obert entre el govern espanyol i la Conferència Episcopal. En la seva homilia del diumenge, Soler ha volgut marcar distàncies amb la posició que ha adoptat la cúpula eclesiàstica espanyola i s'ha desmarcat de les crítiques que la jerarquia eclesiàstica espanyola ha fet contra el govern de Zapatero. El pare abat de Montserrat ha instat l'Església a no pretendre "tenir cap monopoli" i a apostar pel "diàleg i la misericòrdia" i no per la "confrontació". El debat obert arran dels criteris electorals dels bisbes espanyols també ha continuat viu entre els polítics catalans.
"Sabem que cap projecte contingent de caràcter sociològic o polític no pot pretendre tenir l'exclusivitat de representar l'Evangeli", ha dit Josep Maria Soler, que ha afegit que "a la nostra societat plural, els membres de l'Església no podem pretendre tenir cap monopoli" i "hem d'actuar a través del diàleg i de la misericòrdia i no pas a través de la confrontació".
Segons Soler, aquest diàleg "ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d'acceptar respectuosament els altres que no tenen en l'Església la seva llar espiritual".
Tot plegat arriba l'endemà que el govern espanyol fes arribar al Vaticà la seva perplexitat i sorpresa pel posicionament dels bisbes espanyols, que aquesta setmana han demanat als ciutadans que no votin els partits disposats a negociar amb terroristes. El ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, va assegurar que l'executiu vol mantenir una bona relació amb la Santa Seu però que no entén la posició dels bisbes espanyols.
Lluny de la majoria dels cristians catòlics
El president català ha acusat la cúpula eclesiàstica de posar-se "de manera vergonyant a favor d'interessos polítics ben concrets, molt lluny d'allò que pensen la majoria dels cristians catòlics que hi ha en aquest país". Montilla ha fet aquestes afirmacions des de la XXIII Escola d'Hivern del PSC, que s'ha clausurat a Tarragona.
Des de Convergència i Unió, el president de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit estar decebut amb els màxims dirigents de la Conferència Episcopal, "com a català, com a catalanista, i fins i tot com a cristià", per la seva "poca sensibilitat de coneixement d'allò que és el nostre país, un poble, una nació".
En canvi, el candidat de CiU a les eleccions generals, Josep Antoni Duran Lleida, ha preferit centrar les seves crítiques en els socialistes, a qui ha demanat que deixin de "fer-se les víctimes" al voltant de la polèmica oberta amb els bisbes espanyols.
ERC i ICV demanen acabar amb els privilegis de l'Església
Força més contundents han estat les reaccions des de les files d'Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds. Des d'ERC, el candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha assegurat que Rodríguez Zapatero "ha perdut l'oportunitat d'apostar per la laïcitat en els últims quatre anys, quan tenia aliances per fer-ho". Ridao ha apostat perquè durant la legislatura que ve es denunciï "el concordat de l'Estat amb la Santa Seu, per fer possible que l'Església s'autofinanciï i s'asseguri la plena laïcitat a l'escola".
De la seva banda, el candidat d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha instat el president espanyol a "complir un compromís democràtic no resolt encara en aquest país, denunciar els acords amb la Santa Seu del 1976 i del 1979, acords preconstitucionals, i evitar que passi una cosa tan atípica, tan anòmala, que no succeeix enlloc d'Europa, que amb els diners de tots acabem pagant les misses incendiàries del senyor Rouco i de tants altres".
Només el PP s'alinea amb els bisbes
En canvi, la cap de llista del Partit Popular, Dolors Nadal, ha criticat Rodríguez Zapatero i l'ha instat a respectar la llibertat d'expressió dels bisbes. "En democràcia, tothom pot opinar i tothom hi pot dir la seva", ha dit Nadal.
