Un científic nord-americà crea el primer genoma artificial
Un científic nord-americà, el "pare" del mapa del genoma humà, Craig Venter, ha fet el primer pas per crear vida sintètica al servei de l'home. Ha creat el primer genoma artificial, concretament l'ADN complet d'un bacteri. L'experiment podria servir per fabricar, en el futur, bacteris que netegin el medi ambient o medicaments, però també se'n podria fer un mal ús i fer armes biològiques, per exemple.
Investigadors dels Estats Units han produït el primer genoma sintètic d'un bacteri. Una etapa crucial per a la creació del primer organisme viu artificial. Es tracta de l'estructura més gran d'ADN que ha fabricat l'home, concretament, el científic Craig Venter en un laboratori de Maryland. Aquest avenç té l'objectiu de dissenyar nous bacteris amb finalitat mèdica, industrial o ecològica, per complir una funció específica. A més, també és possible produir organismes artificials per al tractament biològic de residus tòxics o la captura del diòxid de carboni.
Aquesta investigació representa la segona de les tres etapes cap a la creació d'un organisme viu eternament artificial. La primera etapa es va tancar amb èxit el 2007, amb la transferència d'un genoma d'un bacteri a un altre. Els investigadors han explicat que han aconseguit crear el genoma sintètic produint químicament els fragments d'ADN del bacteri anomenat "Mycoplasma genitalium". Ara "el pas següent serà crear una cèl·lula bacteriana viva" basada en aquest genoma sintètic, segons explica l'equip del laboratori de Maryland. Els investigadors han qualificat l'invent de "proesa tècnica" fruit d'un procés químic molt complex, que consisteix a combinar i reproduir una seqüència genètica a partir de fragments d'ADN.
Aquesta investigació representa la segona de les tres etapes cap a la creació d'un organisme viu eternament artificial. La primera etapa es va tancar amb èxit el 2007, amb la transferència d'un genoma d'un bacteri a un altre. Els investigadors han explicat que han aconseguit crear el genoma sintètic produint químicament els fragments d'ADN del bacteri anomenat "Mycoplasma genitalium". Ara "el pas següent serà crear una cèl·lula bacteriana viva" basada en aquest genoma sintètic, segons explica l'equip del laboratori de Maryland. Els investigadors han qualificat l'invent de "proesa tècnica" fruit d'un procés químic molt complex, que consisteix a combinar i reproduir una seqüència genètica a partir de fragments d'ADN.
