A Catalunya, només el 5% de les vivendes són de lloguer protegit, mentre que a Suècia se supera el 20%
A Catalunya, només el 5% de les vivendes són de lloguer protegit, mentre que a països com Suècia se supera el 20%. La frenada del sector i els incentius de l'administració fan que els promotors vegin de bon ull la vivenda protegida. Un exemple és la promoció que s'està fent a Sant Fost, destinada a joves. L'Ajuntament ha cedit el sòl durant uns anys a una empresa catalana que s'encarregarà de fer els pisos, gestionar-los i cobrar-ne un lloguer a preu taxat, que en aquest cas rondarà els 240 euros.
El preu de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, encara està tan alt que fa que molta gent no pugui accedir a un pis. Una solució és l'aposta pels habitatges de lloguer públics. Es tracta de pisos sovint destinats a joves i gent gran on es paga un lloguer assequible. A Catalunya, el foment de la construcció d'aquests pisos és una de les prioritats de la llei pel dret a l'habitatge. Això i el refredament del mercat han fet que els constructors hi estiguin cada cop més interessats. Ara mateix, però, de promocions així encara n'hi ha molt poques.
Per contra, a Suècia l'oferta de lloger públic significa el 20% del total. A tot el país, hi ha més d'un milió d'habitatges públics de lloguer, la majoria gestionats per empreses municipals. Per un pis mitjà es paga l'equivalent a uns 600 euros al mes, quan el salari mitjà al país és d'uns 2.500 euros. Actualment, el model està en joc. El govern aposta per vendre's part d'aquests pisos, però la majoria dels llogaters s'estimen més seguir com fins ara.
L'aposta sueca pels pisos públics data de finals de la Segona Guerra Mundial i encara ara es fan pisos nous. Un sistema universal en què l'únic requisit per accedir a un pis és tenir diners per pagar-ne el lloguer.
