La Conferència de Bali tanca un acord de mínims
Un dia després del que tocava, la cimera sobre el canvi climàtic de Bali ha aconseguit arrencar un compromís als participants. És un acord de mínims que específica que s'haurà de seguir negociant, però s'hi arriba després de negociacions maratonianes i molts entrebancs. Els 190 països participants han deixat de costat les demandes particulars i han acceptat posar el 2009 com a data límit per acordar un nou Protocol de Kyoto. Serà a Dinamarca on hauran d'acordar un text que substitueixi el famós protocol que caducarà el 2012.
Alleujament és la paraula que millor defineix el clima de Bali, tot i que el resultat final és desencisador respecte a les grans esperances posades. L'última sessió de la cimera ha escenificat les sensacions que s'han viscut en la Conferència sobre el canvi climàtic. L'han protagonitzada els Estats Units que en 30 minuts han passat d'oposar-se frontalment a l'acord i ser xiulats pels assistents, a rebre una sonora ovació quan han anunciat que acceptaven cedir a les demandes dels països en vies de desenvolupament.
Després que la sotssecretària nord-americana d'Estat per a la Democràcia i els Assumptes Globals, Paula Dobriansky, afirmés "ens unim al consens", el martell del ministre de Medi Ambient d'Indonèsia ha tancat la qüestió. El compromís, adquirit pels 190 estats representats, és ja una realitat ineludible.
Ha costat arribar-hi després d'una tibant i maratoniana negociació. La posició de la delegació nord-americana, encapçalada per Dobriansky, ha mantingut el suspens fins a l'últim moment. Tot i la seva ferma negativa a assumir compromisos puntuals, finalment han optat per cedir i desbloquejar els debats per possibilitar l'acord que reclamava el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.
Un pacte de mínims
Després de tota una nit de negociacions l'acord preveu que tots els països redueixin les seves emissions de CO2, especialment els més industrialitzats. De tota manera, aquesta reducció no està quantificada en el document. Un punt que ha permès l'acord entre Europa, que volia marcar llindars concrets, i els EUA, que no volien saber res d'una obligació de reduir les emissions. El Canadà i el Japó tampoc estaven d'acord en aquest punt.
El full de ruta inclou dos dels principis fonamentals que defensa la UE. El primer, una referència concreta a objectius de reducció d'emissions, que surt com una simple nota a peu de pàgina. I el segon, una crida al fet que les emissions es redueixin sota el principi de responsabilitat comuna però diferenciada, que diu que seran diferents les xifres de compromís entre països rics i pobres segons criteris socials i econòmics.
A més, els Estats Units han acceptat que el text contingui de forma expressa que els països industrialitzats transferiran tecnologia als emergents per a ajudar-los a lluitar contra l'escalfament global. Una petició de l'anomenat G-77 més la Xina, que aglutina 132 països en desenvolupament. A canvi, aquest grup es compromet a portar a terme mesures per rebaixar els seus nivells de diòxid de carboni.
Dues setmanes de desencís
La Conferència de l'ONU sobre el clima s'havia fet un dia més per intentar tancar un acord de mínims a Nusa Dua. El document s'ha votat aquest matí, 24 hores més tard del que estava previst. Finalment, ha tingut el suport unànime de tots els països assistents, tot i les divergències entre els Estats Units i Europa i les reticències de la Xina i l'Índia sobre la reducció d'emissions de gasos contaminants.
Després de tretze dies de negociacions, la cimera passarà a la història per ser una de les més llargues que ha organitzat l'ONU. N'ha sortit, però, un full de ruta perquè al 2009 s'aprovi un nou Protocol de Kyoto, document que té vigència fins al 2012. De fet, el full de ruta de Bali, com el seu propi nom indica, és només el començament d'un viatge que comença el 2008 i té Còpenhagen i una nova cimera al 2009 per destí.
Després que la sotssecretària nord-americana d'Estat per a la Democràcia i els Assumptes Globals, Paula Dobriansky, afirmés "ens unim al consens", el martell del ministre de Medi Ambient d'Indonèsia ha tancat la qüestió. El compromís, adquirit pels 190 estats representats, és ja una realitat ineludible.
Ha costat arribar-hi després d'una tibant i maratoniana negociació. La posició de la delegació nord-americana, encapçalada per Dobriansky, ha mantingut el suspens fins a l'últim moment. Tot i la seva ferma negativa a assumir compromisos puntuals, finalment han optat per cedir i desbloquejar els debats per possibilitar l'acord que reclamava el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.
Un pacte de mínims
Després de tota una nit de negociacions l'acord preveu que tots els països redueixin les seves emissions de CO2, especialment els més industrialitzats. De tota manera, aquesta reducció no està quantificada en el document. Un punt que ha permès l'acord entre Europa, que volia marcar llindars concrets, i els EUA, que no volien saber res d'una obligació de reduir les emissions. El Canadà i el Japó tampoc estaven d'acord en aquest punt.
El full de ruta inclou dos dels principis fonamentals que defensa la UE. El primer, una referència concreta a objectius de reducció d'emissions, que surt com una simple nota a peu de pàgina. I el segon, una crida al fet que les emissions es redueixin sota el principi de responsabilitat comuna però diferenciada, que diu que seran diferents les xifres de compromís entre països rics i pobres segons criteris socials i econòmics.
A més, els Estats Units han acceptat que el text contingui de forma expressa que els països industrialitzats transferiran tecnologia als emergents per a ajudar-los a lluitar contra l'escalfament global. Una petició de l'anomenat G-77 més la Xina, que aglutina 132 països en desenvolupament. A canvi, aquest grup es compromet a portar a terme mesures per rebaixar els seus nivells de diòxid de carboni.
Dues setmanes de desencís
La Conferència de l'ONU sobre el clima s'havia fet un dia més per intentar tancar un acord de mínims a Nusa Dua. El document s'ha votat aquest matí, 24 hores més tard del que estava previst. Finalment, ha tingut el suport unànime de tots els països assistents, tot i les divergències entre els Estats Units i Europa i les reticències de la Xina i l'Índia sobre la reducció d'emissions de gasos contaminants.
Després de tretze dies de negociacions, la cimera passarà a la història per ser una de les més llargues que ha organitzat l'ONU. N'ha sortit, però, un full de ruta perquè al 2009 s'aprovi un nou Protocol de Kyoto, document que té vigència fins al 2012. De fet, el full de ruta de Bali, com el seu propi nom indica, és només el començament d'un viatge que comença el 2008 i té Còpenhagen i una nova cimera al 2009 per destí.
