Les glaceres de l'Àrtic podrien desaparèixer l'estiu del 2013
Les glaceres de l'Àrtic corren el perill de desaparèixer. De fet, si es compleixen les previsions d'un estudi nord-americà, a l'estiu del 2013 ja no hi seran. Els científics s'han adonat que l'impacte real del canvi climàtic és més ràpid i més greu del que es pensava i que el gel disminueix a més velocitat. Aquest estiu el gel cobria poc més de quatre milions de quilòmetres quadrats, precisament la mateixa superfície del casquet fa tan sols 30 anys. Aquest estudi s'ha fet seguint les dades d'uns superordinadors i els càlculs fets des del 1979. El pol nord es descongela i en només sis anys es pot quedar sense glaceres a l'estiu.
Si es compleixen les previsions, les glaceres del l'Àrtic ja no hi seran a l'estiu del 2013. Els científics s'han adonat que el gel disminueix a més velocitat del que havien previst. La dada de l'últim estiu ha estat decisiva per fer la predicció més pessimista: el gel cobria poc més de quatre milions de quilòmetres quadrats, la xifra més baixa dels últims temps. Fa 30 anys, aquesta superfície era la del casquet.
El 2005, la pèrdua de territori era evident, però en només dos anys, el 2007, ja es pot fàcilment percebre. El pol nord es descongela i en només sis anys es quedarà sense glaceres durant els mesos més calorosos.
A banda del desgel de l'Àrtic, el canvi climàtic també es pot percebre per la modificació dels patrons fluvials i per la contaminació dels núvols, segons les dades proporcionades pels satèl·lits de la NASA.
En un altre estudi s'investigava si els núvols polars influïen en la reducció, rècord que va patir la capa de gel a l'Àrtic durant el 2007, i va concloure que ho va fer en un 16% més respecte l'any anterior. I és que la temperatura de l'aigua va augmentar 2,4 graus i es van desfer 0,3 metres de gel marí. Així doncs, les investigacions porten als científics a assegurar que, quan el cel estava més clar, hi va haver més energia solar per desfer el gel marí i escalfar la superfície.
Un altra investigació recull la primera prova a nivell global que la contaminació dels núvols amb aerosols o petites partícules suspeses en l'aire, provoquen que l'aigua dels mars sigui més brillant i tingui més capacitat per reflectir la llum. Això, conclouen, fa que sigui menor la quantitat de rajos solars que caiguin sobre les aigües per augmentar la temperatura. Amb tot, els científics no saben quines conseqüències suposarà aquest fenomen.
