El Prat de Llobregat
Actualitzat a les
22:25 h
25/11/2007
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha equiparat el dret a decidir amb "el dret a decidir democràticament el futur d'una nació" durant un acte del seu partit, i ha recordat que això és el que sempre han defensat ells, a diferència d'altres partits que també assistiran a la manifestació de dissabte vinent. El líder dels republicans també ha rebutjat l'opció que Catalunya integri un estat federal ibèric.
Josep-Lluís Carod-Rovira no vacil·la quan es parla del dret a decidir: "Té un nom: el dret a l'
autodeterminació i a la independència de la nació catalana en un marc europeu". Clar i català, quan es tracta de reivindicar la Catalunya que vol, sobirana, lliure i amb estat propi. "No com fan d'altres", ha manifestat referint-se als convergents, que ja han anunciat que també seran a la manifestació de dissabte.
Esquerra ja va participar a la primera manifestació convocada per la plataforma Pel Dret a Decidir el 18 de febrer del 2006, en què demanava el no per a l'Estatut després que fos retallat a Madrid i de la polèmica reunió del líder de CiU,
Artur Mas, amb el president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero. Un fet que Josep-Lluís Carod-Rovira ha recordat avui, durant l'acte de clausura de l'escola de tardor d'ERC, i ha recriminat de nou al lider de CiU.
Però l'independentisme dels republicans i la retallada de l'Estatut, que consideren "una burla democràtica", no són l'únic motiu que els portaran a manifestar-se l'1 de desembre. ERC també hi serà per "
decidir fins on arriba el límit de la nostra paciència, davant del caos que l'estat espanyol ens presta en matèria d'infraestructures", i per això insten els militants del partit a dir "prou al tracte discriminatori que està patint Catalunya".
Què guanya Catalunya dins de l'estat espanyol?
És la pregunta que Carod Rovira s'ha fet de forma reiterada i en veu alta durant l'acte d'avui. Una pregunta que, segons ell, només té una resposta, i no passa precisament per la proposta d'
estat federal ibèric que ha defensat recentment l'escriptor alemany Günter Grass i, fa més temps, l'escriptor portuguès José Saramago. Carod-Rovira considera que a Grass aquesta qüestió "li cau una mica lluny", perquè ell "va ser uns dels que es va oposar a la unificació d'Alemanya". A Saramago li ha recomanat que traslladi la pregunta als portuguesos.
El president d'Esquerra ha considerat que a Catalunya aquesta "és una causa impossible de plantejar" i ha conclòs: "Per federar-se calen com a mínim dues parts, i jo no conec ningú que hagi dit mai que es vulgui federar a Catalunya".
