Barcelona
Actualitzat a les
13:56 h
18/11/2007
L'avantprojecte de la llei catalana sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista està pràcticament enllestit i aquesta setmana s'exposarà a informació pública perquè les entitats, particulars i administracions que ho desitgin puguin presentar al·legacions. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, n'ha avançat alguns detalls, com per exemple, que es delimitarà les exhumacions a casos amb "indicis" o "proves documentals" i que aquests treballs aniran a compte de la Generalitat. La voluntat de Saura és que el govern català doni llum verda al projecte de llei durant el gener i que el Parlament, "per consens", aprovi després de l'estiu la que serà la primera llei d'aquest tipus a l'Estat.
L'objectiu prioritari de la llei de fosses, com es coneix la futura normativa per abreviar el llarg enunciat que té, és senyalitzar i dignificar les fosses que hi ha a Catalunya. La Generalitat calcula que n'hi ha 151 i que podrien estar-hi enterrats al voltant d'uns 9.000 desapareguts, majoritàriament soldats anònims afusellats en l'últim tram de la Guerra Civil espanyola. L'administració catalana elaborarà un mapa de fosses i un cens de persones desaparegudes.
L'avantprojecte de llei preveu que només puguin demanar una exhumació les entitats dedicades a la recuperació de la memòria històrica i els familiars directes dels desapareguts, cònjuges o parelles, descendents directes, parents consanguinis o per adopció fins a un tercer grau. Una comissió assessora s'encarregarà d'establir els criteris per recomanar una exhumació, decisió que en última instància recaurà en l'administració autonòmica.
Aquesta comissió estarà formada per catorze persones: cinc membres designats per la Generalitat, dos per la Federació de Municipis de Catalunya i per l'Associació Catalana de Municipis, cinc per experts i professionals de reconegut prestigi, i dos més designats per entitats sense ànims de lucre dedicades a la memòria històrica.
El conseller Saura ha recordat que aquesta serà la primera llei que es farà a Espanya i que la Generalitat "sufragarà el cost de les exhumacions que es decideixin", en un gest amb el qual es vol "saldar un tema pendent".
L'avantprojecte preveu que, en el cas que els terrenys a intervenir siguin de titularitat privada, s'ha de sol·licitar el consentiment dels seus propietaris. Si no s'obtingués, però, la Generalitat "pot autoritzar l'ocupació temporal, prèvia audiència de les persones titulars dels drets afectats i amb l'establiment de la indemnització corresponent".
El text de la futura llei defineix com a desaparició forçosa de persones la confiscació, la detenció o el segrest de persones pels poders públics o una organització política o sindical o amb la seva autorització, suport o aquiescència, seguit de la negativa a admetre tal privatització de llibertat o a donar informació sobre l'estat o el parador d'aquestes persones.
