Brussel·les
Actualitzat a les
00:35 h
09/11/2007
A partir de les vacances de Nadal, els ciutadans de la Unió Europea podrem viatjar per terra des de Lisboa fins a la capital d'Estònia, Tallin, sense necessitat de passar cap control d'identificació. Això serà possible gràcies a l'obertura de l'anomenat espai Schengen a nou dels deu països que es van incorporar a la Unió Europea ara fa tres anys. La mesura s'ha aprovat avui en una reunió de ministres d'Interior comunitaris.
El 21 de desembre es farà un acte simbòlic a quatre punts fronteres d'Europa, entre els països que actualment formen part de l'anomenat espai Schengen i els països que s'hi afegiran. Problemes informàtics havien impedit fins ara la incorporació dels països de l'est d'Europa a la zona sense fronteres. Finalment ja està tot resolt i, per tant, els ciutadans dels països que es van adherir a la Unió Europea el 2004, deixaran de ser, d'alguna manera, ciutadans europeus de segona i es podran moure dins de la Unió sense haver d'ensenyar el passaport.
Els controls de passaports als passos fronterers entre països com Polònia i Alemanya desapareixeran abans de Nadal. Els ciutadans dels països que es van adherir a la Unió Europea l'any 2004 ja no hauran de presentar el passaport per entrar a la zona Schengen: la base de dades policials s'ha pogut ampliar i els ministres de l'Interior de la Unió Europea, reunits a Brussel·les, han pogut avançar al 21 de desembre l'aixecament de les fronteres terrestres i marítimes. El 30 de març desapareixeran els controls fronterers als aeroports.
Excepte el Regne Unit i Irlanda, són membres de l'espai Schengen els socis més antics de la Unió Europea, juntament amb Noruega i Islàndia. El 21 de desembre s'hi incorporaran nou dels deu països de l'ampliació del 2004. Xipre ha demanat un any de moratòria. També d'aquí a un any s'hi afegiran Suïsssa i Linchenstein, mentre que Romania i Bulgària encara han de fer progressos en matèria de seguretat.
El ministre de l'Interior d'Eslovènia ha assegurat que l'entrada a Schengen comportarà importants beneficis econòmics i polítics pels ciutadans de l'est d'Europa. Passaran a ser definitivament europeus de primera després de dècades acostumats als durs controls militars de la Guerra Freda.
