Tony Blair dimiteix com a primer ministre i el relleva oficialment Gordon Brown
Després de deu anys com a primer ministre, Tony Blair ha presentat la dimissió a Isabel II al Palau de Buckingham. La conversa privada ha durat uns vint minuts. La seva dona, Cherie, l'ha acompanyat a palau, però com és tradició no ha estat present en l'entrevista. Posteriorment el successor de Blair en el càrrec, el també laborista Gordon Brown, s'ha desplaçat a Buckingham per rebre el nomenament oficial. Hores abans Tony Blair s'ha acomiadat davant el Parlament britànic, en la seva última intervenció com a primer ministre, assegurant que la prioritat a l'Orient Mitjà és trobar una solució per al conflicte israeliano-palestí basada en la coexistència de dos estats. Segons ha dit, responent a una pregunta d'un diputat, aquesta és l'única manera de portar la pau i l'estabilitat a la zona.
De manera immediata Blair tindrà una nova tasca com a enviat especial del Quartet pel Pròxim Orient, que integren els Estats Units, la Unió Europea, les Nacions Unides i Rússia. Blair abandona l'escó que té a la Cambra dels Comuns per dedicar-se a la política internacional, després d'haver estat deu anys al capdavant de Downing Street i d'haver aconseguit la reelecció tres mandats consecutius, una fita sense precedents en la història del laborisme.
La parella de la política britànica Brown-Blair oficialitza així el seu trencament. Després d'anys d'avinences i desavinences, Tony Blair cedeix Downing Street al seu etern successor, Gordon Brown. Una successió que es va pactar l'any 1994, poc després de la mort del líder laborista John Smith, i per la qual Brown es comprometia a no disputar la preeminència de Blair a canvi que aquest no li barrés el pas cap al lideratge del govern.
Diumenge, Blair donava finalment el seu testimoni a Brown al capdavant del partit i avui ho ha fet en el càrrec de primer ministre de la Gran Bretanya. En el seu primer discurs com a inquilí del número 10 de Downing Street, Gordon Brown ha assegurat sentir-se orgullós de la seva nova etapa de servei als britànics i ha fet saber que serà "resolotiu" en la seva acció de govern. Brown també ha dit que vol escoltar i aprendre dels ciutadans. En les pròximes hores està previst que anunciï les cares del nou govern. El nou primer ministre ha destacat que ara és un moment de canvi i que el nou govern tindrà noves prioritats, com l'educació i l'habitatge.
Blair, al Quartet de Madrid
D'altra banda, Tony Blair ha estat nomenat enviat per a la pau al Pròxim Orient en nom de l'anomenat Quartet de Madrid. El seu nomenament com a negociador especial depenia només de l'acceptació de Rússia i finalment ho ha fet. La mateixa secretària d'Estat nord-americana, Condoleezza Rice, havia avisat els periodistes que estiguessin "atents a la pantalla" i ha dit que esperava "que aquest lloc es cobreixi, perquè és molt important".
I no només això, sinó que ha afegit que Blair "és un home distingit amb un llarg historial de defensar que se solucioni pacíficament la situació al Pròxim Orient".
Un balanç desigual
Blair deixa Dowing Street amb un balanç desigual. Després d'un llarg període de govern conservador, el líder laborista dels últims anys es va convertir en primer ministre portant l'esperança de salvar l'estat del benestar. Ha deixat un país més ric però no l'ha fet més igualitari, i la polèmica dins el mateix partit laborista entre "modernitzadors", partidaris de privatitzar parcialment els serveis públics, i "tradicionalistes", partidaris d'un estat garant del benestar, no s'ha apaivagat. Blair ha estat partidari d'un reformisme impulsor de polítiques que combinin l'impuls públic amb la gestió privada. També ha preferit fomentar els assessors externs per davant del poder dels funcionaris ministerials.
En política exterior Blair ha tingut una actuació intervencionista i seguidista dels plantejaments dels Estats Units. De fet, la guerra de l'Iraq li ha suposat un daltabaix que no ha pogut superar.
