Actualitzat a les
16:37 h
30/07/2009
Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de 828 persones. Les darreres víctimes mortals són els dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca. Són víctimes que arribaven 24 hores després que la banda intentés una matança en una caserna de Burgos, que va provocar moltes destrosses però cap víctima mortal. En aquests dos atemptats s'aprecia un petit canvi d'estratègia de la banda, ja que en cap cas va avisar prèviament. Els terroristes responen així una època de força detencions que haurien debilitat la cúpula de l'organització.
Abans d'aquella bomba de Barajas del 30 de desembre del 2006 hi havia hagut el període sense víctimes mortals més llarg en la història d'ETA (l'últim havia estat el 2003). Mai abans la banda terrorista havia passat tant de temps sense cometre assassinats. Abans que comencés aquest sobtat període sense víctimes, però, ETA es va fer present durant més de tres anys -just
després de trencar la treva decretada el setembre del 1998- amb una espiral d'atemptats d'una especial cruesa que van deixar 46 víctimes mortals. A la primera víctima posterior a la treva, el tinent coronel Antonio García Blanco, mort a Madrid en un atemptat amb cotxe bomba el 21 de gener del 2000, van seguir els assassinats -entre molts d'altres- del polític socialista Fernando Buesa i el seu escorta, el col·laborador del diari "El Mundo" José Luis López Lacalle, l'exgovernador civil de Guipúscoa Juan María Jáuregui, el regidor del PP de Sant Adrià de Besòs José Luis Ruiz Casado, l'exministre socialista Ernest Lluch, el guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla, el mosso d'esquadra Santos Santamaría o el magistrat José María Lidón.
En aquesta darrera etapa de crims, els polítics del PP i del PSOE, a banda de membres de la judicatura, van constituir els objectius prioritaris de la banda. Especialment virulenta va ser la campanya d'atemptats d'ETA a Catalunya, amb cinc víctimes mortals. De fet, el territori català ha estat un dels més castigats per la xacra del terrorisme. Al llarg de l'historial criminal d'ETA, hi han perdut la vida 55 persones, amb els atemptats contra l'Hipercor de Barcelona i la caserna de la Guàrdia Civil a Vic com a accions més sagnants. El major nombre de víctimes, però, s'ha registrat al País Basc -amb 547 morts-, seguit de Madrid -121 víctimes- i Catalunya.
Tradicionalment,
els diferents cossos policials i l'exèrcit han estat les principals víctimes d'ETA. Entre Guàrdia Civil, Policia Nacional, Exèrcit, Policia Local, Ertzaintza i Mossos d'Esquadra sumen 478 víctimes, més de la meitat del total. L'atemptat de
Capbreton, però, ha estat el
primer contra agents de la Guàrdia Civil en territori francès.
Tot i que el període 2000-2003 va ser especialment cruent,
l'època més sanguinària de l'organització terrorista es remunta a finals dels anys 70, coincidint amb la transició de la dictadura a la democràcia. Només entre el 1978 i el 1980 van morir 234 persones a mans d'ETA. La banda es feia d'aquesta manera tristament present a la vida política espanyola en un dels moments més decisius de la història del país. Pocs anys abans, en plena agonia i mort del dictador, ETA ja havia endurit la seva ofensiva -52 morts del 1974 al 1976-, en una espiral de crims sense precedents. Cal tenir en compte que les accions de la banda s'havien cobrat "tan sols" nou morts en els seus sis primers anys d'accions.
Malgrat que la dècada dels 80 és, amb diferència, la més sagnant d'ETA -amb 395 morts-, dues dates més destaquen en la negra cronologia de crims de la banda. D'una banda,
l'any 1991, amb 46 víctimes, una xifra que es va veure dràsticament reduïda en els anys següents, gràcies a la desarticulació de la cúpula de la banda a Bidart, el març del 1992. El triomf del PP als comicis generals del 1996 no va comportar un increment significatiu en els atemptats, però sí que va suposar un canvi significatiu en els objectius d'ETA, que cada cop més
va dirigir les seves accions a càrrecs electes. El cas més significatiu és el del regidor del PP d'Ermua,
Miguel Ángel Blanco, segrestat i posteriorment assassinat a sang freda el juliol del 1997.
De fet, els segrestos han estat, al llarg de la història d'ETA, un dels procediments que la banda ha fet servir de forma habitual, preferentment per obtenir un rescat mitjançant el qual finançar les seves accions.
Fins a 77 persones han estat retingudes per la banda en contra de la seva voluntat. Tot i que els segrestos d'empresaris van ser habituals ja durant els anys 70, els més sonats no es van produir fins a mitjans dels anys 90.
El més llarg de tots va ser el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, segrestat el gener del 1996 i retingut durant 532 dies. Un any abans, el maig del 1995, ETA segrestava José María Aldaya i el privava de llibertat durant 342 dies. Altres dels segrestos més destacats comesos per la banda són els dels empresaris Emiliano Revilla (segrestat el febrer del 1988 i retingut 249 dies) i Cosme Delclaux (segrestat el novembre del 1996 i retingut 233 dies), i el de l'enginyer Julio Iglesias Zamora (segrestat el juliol del 1993, amb 116 dies de captiveri).
Paradoxalment, la mateixa violència terrorista també s'ha cobrat la vida d'alguns dels membres de la banda mentre manipulaven els artefactes amb els quals pretenien atemptar.
Des del 1969, 36 membres d'ETA han perdut la vida en esclatar els explosius que transportaven o bé preparaven per dur a terme accions terroristes.
De l'inici fins als anys setanta
1958
Ekin trenca amb el PNB i decideix fundar el que un any més tard serà ETA.
1960
Mor a París el lehendakari Agirre i algú col·loca al cim Urgull de Sant Sebastià una ikurriña amb un crespó negre.
S'aprova la llei contra el bandidatge i terrorisme per aplicar als membres d'ETA.
1961
Acció fallida d'ETA contra un tren que transportava excombatents franquistes a Sant Sebastià per commemorar l'aniversari de l'alçament del 18 de juliol del 1936.
1962
ETA celebra la seva primera assemblea al convent de Belloc, a Baiona (França), on es presenta el Moviment Revolucionari Basc d'Alliberament Nacional. L'organització marca les seves línies ideològiques, entre les quals, la defensa de la lluita armada com a mitjà per aconseguir la independència d'Euskadi.
1963
II Assemblea d'ETA a la localitat francesa de Hossegor.
1964
III Assemblea d'ETA.
Es produeixen nombroses detencions de membres de la banda. França dicta una ordre d'expulsió contra els fundadors de l'organització.
1965
IV Assemblea d'ETA. Es planteja l'ús de l'espiral acció-repressió, és a dir, "obrir un cicle en el qual tota acció comporti una repressió que generi una acció revolucionària més àmplia, i així successivament".
1966
Apareixen pintades en contra de la premsa: "periodisme igual a manipulació".
Primera part de la V Assemblea.
1967
Segona part de la V Assemblea, celebrada a la Casa d'Exercicis Espirituals de Getaria. Alguns membres d'ETA abandonen l'organització perquè no són partidaris de la lluita armada i funden posteriorment el Moviment Comunista d'Espanya (MCE). Es crea un model d'organització amb la creació de "fronts" en els àmbits militar, cultural, polític i obrer.
1968
ETA assassina el guàrdia civil José Pardines i el cap de la Brigada d'Investigació Social de Sant Sebastià, Melitón Manzanas.
1969
Detinguts a Bilbao Mario Onaindía i Josu Abrisketa, entre altres militants d'ETA.
