La caiguda, el 2004, del presumpte màxim dirigent d'ETA Mikel Albizu, conegut com a "Mikel Antza", al sud de França, va significar el cop més important infligit a l'organització des de la detenció de la cúpula a Bidart el 1992. A més, la infinitat de detencions de presumptes membres i col·laboradors de l'entramat etarra havien provocat els últims temps una certa decadència operativa de l'organització.
En els últims anys, l'acció policial ha deixat ETA pràcticament sense líders veterans (amb l'excepció de José Antonio Urrutikoetxea, "Josu Ternera"), amb poc carisme i joves amb una limitada experiència en la vida clandestina han ocupat els llocs més rellevants de l'organització. Aquesta falta d'activistes experimentats va fer que la banda mantingués la tensió terrorista amb atemptats que no anaven dirigits a persones, sinó a interessos turístics, com la col·locació d'artefactes en diverses poblacions de la costa cantàbrica.
El principal líder de l'organització és actualment Garikoitz Azpiazu, "Txeroki", cap dels comandos d'ETA i un dels que podrien haver pressionat a favor del retorn a les armes, en contraposició a la posició de Josu Ternera. Ja en els últims mesos de l'alto el foc, ETA va tornar a incrementar la seva activitat. Va començar el dia d'una operació sortida de pont, amb diversos artefactes a gasolineres de Madrid, va continuar amb més explosius repartits per diversos llocs d'Espanya el Dia de la Constitució i després de diverses accions, va fer esclatar un cotxe bomba el mateix dia de la inauguració de la fira Arco de Madrid.
Entre l'últim atemptat mortal d'ETA i el de Barajas s'han donat nombroses circumstàncies que feien pensar en l'abandonament de la lluita armada per part dels terroristes. En un comunicat, ETA insinuava que la negociació era possible després que el Congrés dels Diputats va aprovar, amb el vot contrari del Partit Popular, una resolució que deixava espai al diàleg però sempre que els terroristes deixessin les armes.
L'organització també havia assumit la seva incapacitat de liderar una negociació política i, per això, va donar suport a la proposta de Batasuna del velòdrom d'Anoeta, encaminada a la resolució del conflicte a Euskadi. En el seu últim comunicat, ETA declarava que deixava fora dels seus objectius el conjunt de càrrecs electes de l'Estat.
Un altre senyal en aquest sentit era l'actitud en els judicis a l'Audiència Nacional, on tradicionalment els membres d'ETA que hi eren jutjats optaven per escenificar un comportament de rebuig, sense reconèixer el tribunal ni la legitimitat de l'Estat per jutjar-los. Des de fa un temps, però, aquesta actitud només la duien a terme els més desesperats, condemnats a centenars d'anys de presó i que no hi perdien res amb una condemna més. La majoria, però, han començat a negociar les penes amb la fiscalia, reconeixent els fets que se'ls imputaven a canvi d'una reducció d'anys de presó.
Un cop fracassades les negociacions i trencada la treva, ETA ha fet desesperats esforços per portar a terme algun atemptat que torni a donar protagonisme a la banda. Però la majoria els frustren les forces policials. L'última acció de relativa importància la porten a terme el 24 d'agost del 2007, quan fan esclatar un cotxe bomba a prop de la caserna de la Guàrdia Civil de Durango que fereix lleument dos agents. S'especula que ETA està desplaçant la seva infraestructura a Portugal, però pocs dies després cauen a França l'històric Luis Ignacio Iruretagoyena, a qui s'ha qualificat com el "màxim expert d'ETA en explosius", el lloctinent de Txeroki i presumpte autor de l'atracament a una fàbrica d'armes a França, Ohian Barandalla, i dos membres més de la banda, l'escamot de l'atemptat contra la T-4.
Precisament el presumpte cap de la banda terrorista és detingut al sud de França el novembre del 2008, una detenció que suposa escapçar la cúpula d'ETA i deixar sense ordres els seus comandos. Mikel Garikoitz Aspiazu, àlies "Txeroki", arrestat juntament amb una altra suposada activista, és el considerat responsable del trencament de la treva, en haver ordenat l'atemptat a la T-4, i autor de l'assassinat de dos guàrdies civils a Capbreton.
La detenció té una reacció: l'assassinat a trets de l'empresari Ignacio Uría, un dels responsables de la construcció de la Y ferroviària basca, que estava en el punt de mira d'ETA. És la quarta víctima d'ETA el 2008. I tot just sis dies després, la policia francesa escapça un altre cop la cúpula de la banda militar amb la detenció de Aitzol Iriondo juntament amb dos presumptes etarres més. Iriondo, àlies "Barak", és, suposadament, el successor de Txeroki, i es converteix en un dels caps que manté el càrrec menys temps: 21 dies entre que és nomenat i detingut.
Els nostres portals:
tv3.cat
