Els orígens d'ETA
Euskadi Ta Askatasuna ("Euskadi i llibertat"), ETA, neix al juliol del 1959 en plena dictadura franquista, tot i que el seu origen es remunta al 1952, quan un grup de joves bascos comencen a elaborar a Bilbao el butlletí "Ekin" (en basc, "actuar"). Els integrants d'aquest col·lectiu pretenen convertir-se en alternativa ideològica als postulats del catòlic i socialcristià Partit Nacionalista Basc (PNB), majoritari en el món del nacionalisme basc. Els membres d'"Ekin" consideren que els militants del PNB estan acomodats i que són incapaços d'actuar eficaçment per assolir l'objectiu de la defensa de la identitat basca i la independència d'Euskal Herria.
Amb el pas dels anys, el moviment s'estén i a finals dels 50 ja existeixen diversos grups "Ekin" disseminats per diverses poblacions del País Basc.
El 31 de juliol del 1959, els membres d'"Ekin" decideixen trencar totalment amb la joventut del PNB i funden ETA. Dos dels pilars ideològics de l'organització són la defensa del basc com a signe d'identitat i la reivindicació de la independència dels territoris que integren Euskal Herria, és a dir: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra i el País Basc francès (Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa).
No és fins al 18 de juliol del 1961 que ETA comet la seva primera acció violenta. Es tracta de l'intent de descarrilament d'un tren que transportava veterans franquistes de la Guerra Civil cap a Sant Sebastià per commemorar l'aniversari de l'alçament de les tropes dirigides per Franco contra el govern de la República. També es produeixen diversos atacs amb artefactes contra quarters de la policia.
Anys més tard, concretament el 1965, té lloc la Quarta Assemblea d'ETA, en la qual s'estableixen les bases del que serà l'acció armada de la banda en les futures dècades. Per primer cop, es planteja l'ús de l'espiral d'acció-repressió, o el que és el mateix, l'obertura d'un cicle en el qual qualsevol acció dugui a una acció repressiva que comporti una acció revolucionària més àmplia, i així successivament. Aquesta deriva de l'organització comportarà l'escissió, l'any 1967, de l'ala marxista anomenada "Los Felipes", que no és partidària de la lluita armada. L'adéu d'aquests membres d'ETA, després de la celebració de la Cinquena Assemblea de l'organització, obre la porta definitivament a la lluita armada.
El 7 de juny del 1968, ETA comet el que està considerat el seu primer atemptat mortal. Va ser a Villabona, a Guipúscoa. La víctima, un guàrdia civil de trànsit gallec, José Pardines Arcay. El segon assassinat d'ETA, molt més rellevant per la figura de la víctima, arribava menys de dos mesos més tard. El 2 d'agost d'aquell any 1968 moria Melitón Manzanas, cap de la Brigada d'Investigació Social de Sant Sebastià i considerat per molts un símbol de la repressió franquista.
El 31 de juliol del 1959, els membres d'"Ekin" decideixen trencar totalment amb la joventut del PNB i funden ETA. Dos dels pilars ideològics de l'organització són la defensa del basc com a signe d'identitat i la reivindicació de la independència dels territoris que integren Euskal Herria, és a dir: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra i el País Basc francès (Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa).
No és fins al 18 de juliol del 1961 que ETA comet la seva primera acció violenta. Es tracta de l'intent de descarrilament d'un tren que transportava veterans franquistes de la Guerra Civil cap a Sant Sebastià per commemorar l'aniversari de l'alçament de les tropes dirigides per Franco contra el govern de la República. També es produeixen diversos atacs amb artefactes contra quarters de la policia.
Anys més tard, concretament el 1965, té lloc la Quarta Assemblea d'ETA, en la qual s'estableixen les bases del que serà l'acció armada de la banda en les futures dècades. Per primer cop, es planteja l'ús de l'espiral d'acció-repressió, o el que és el mateix, l'obertura d'un cicle en el qual qualsevol acció dugui a una acció repressiva que comporti una acció revolucionària més àmplia, i així successivament. Aquesta deriva de l'organització comportarà l'escissió, l'any 1967, de l'ala marxista anomenada "Los Felipes", que no és partidària de la lluita armada. L'adéu d'aquests membres d'ETA, després de la celebració de la Cinquena Assemblea de l'organització, obre la porta definitivament a la lluita armada.
El 7 de juny del 1968, ETA comet el que està considerat el seu primer atemptat mortal. Va ser a Villabona, a Guipúscoa. La víctima, un guàrdia civil de trànsit gallec, José Pardines Arcay. El segon assassinat d'ETA, molt més rellevant per la figura de la víctima, arribava menys de dos mesos més tard. El 2 d'agost d'aquell any 1968 moria Melitón Manzanas, cap de la Brigada d'Investigació Social de Sant Sebastià i considerat per molts un símbol de la repressió franquista.
