Sense cap boiximà dissecat, obre les portes el remodelat Museu Darder de Banyoles
El nou espai cultural descobreix els secrets de l'estany de Banyoles amb una clara vocació didàctica, però no renuncia a seguir mostrant la col·lecció personal del naturalista Francesc Darder. És al mateix lloc on sempre ha estat però l'han refet fins a fer-lo irrecognoscible. Una enorme espiral n'uneix les diferents plantes. Ara no hi ha ni el boiximà dissecat, ni fetus en formol, encara que es conserva una col·lecció de cranis i una mòmia peruana.
És al mateix lloc on sempre ha estat però l'han refet fins a fer-lo irrecognoscible. Una enorme espiral n'uneix les diferents plantes. A la de dalt, s'hi ha obert un espai d'interpretació de l'estany que singularitza la ciutat i els secrets que l'aigua amaga. Quan s'explica la vida que l'estany genera, peces de la col·lecció Darder conviuen en aquest espai bàsicament didàctic.
És, però, a la planta de baix on més llueix la col·lecció que el veterinari i taxidermista Francesc Darder -fill de Barcelona, i primer director del zoo barceloní- va donar a Banyoles l'any 1916 agraït, sobretot, per allò que l'estany li oferia. Poques coses del vell Darder van canviar fins al tancament del museu, a finals del 2002. El boiximà de la polèmica ja l'havien repatriat a terres africanes.
Avui no hi ha ni pells humanes, ni fetus en formol, encara que es conserva una col·lecció de cranis o una mòmia peruana. Curiositats com els vedells siamesos o el farcit de palla d'un porc senglar dissecat s'han de saber llegir, com diu només entrar a la sala, com l'obra d'un personatge de la seva època.
