Berlín
Actualitzat a les
18:33 h
12/02/2007
L'exterrorista Brigitte Mohnhaupt serà posada en llibertat després de passar més de 24 anys a la presó per la seva pertinença a la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF), la banda coneguda com Baader-Meinhof, i per la seva participació en diversos assassinats. Així ho ha decidit l'Audiència Territorial de Stuttgart, que ha acceptat una petició perquè Mohnhaupt -condemnada a cadena perpètua- surti en llibertat condicional després d'haver complert el mínim de 25 anys que estableix la llei per als condemnats a cadena perpètua.
Mohnhaup va participar en els assassinats del banquer Jürgen Ponto, a qui va matar personalment, i del fiscal federal Siegfried Bubak la tardor del 1977, així com en el segrest i assassinat del cap de la patronal Hans Martin-Schleyer.
El tribunal ha estimat que actualment no hi ha indicis que Brigitte Mohnhaupt representi un perill per a la societat i abandonarà la presó el 27 de març, tot i que durant cinc anys haurà de comparèixer regularment davant la policia.
Els familiars de les víctimes, en vista de l'imminent alliberament de Mohnhaupt, han lamentat que fins ara l'exterrorista no hagi fet cap manifestació de penediment pels seus actes.
Mohnhaupt, de 57 anys, va formar part de la
cúpula de la RAF, també coneguda com banda Baader-Meinhof, entre el 1977 i el 1982, quan va ser capturada.
Brigitte Mohnhaup va participar en els
assassinats del banquer Jürgen Ponto, a qui va matar personalment, i del fiscal federal Siegfried Bubak la tardor del 1977, així com en el
segrest i assassinat del cap de la patronal Hans Martin-Schleyer.
Dirigent de l'organització terrorista
El 1976, Mohnhaupt va ser cridada a declarar com a testimoni en el judici contra els líders de la primera generació de la RAF, Andreas Baader i Ulrike Meinhof, però es va negar a parlar davant els representants de l'Estat.
Baader i Meinhof la van considerar
la seva successora al capdavant de l'organització terrorista i la van preparar perquè assumís les regnes de la banda.
El 1985, Mohnhaupt va ser
condemnada a cinc cadenes perpètues i quinze anys més de presó. No obstant això, a Alemanya els sentenciats a cadena perpètua només moren a la presó en casos extrems, i bona part d'ells són deixats en llibertat condicional després d'un llarg període d'empresonament.
En el cas de Mohnhaupt, la mateixa fiscalia havia presentat la sol·licitud d'excarceració en considerar que les perspectives de reinserció són positives.
Sense mostres de penediment
Mohnhaupt es va adherir a la declaració de
dissolució de la RAF del 1998 i les autoritats consideren que ha abjurat de manera convincent de la lluita armada com a forma de perseguir objectius polítics.
Els familiars de les víctimes, en vista de l'imminent alliberament de Mohnhaupt, han lamentat que fins ara l'exterrorista no hagi fet cap manifestació de penediment pels seus actes i s'hagi limitat a admetre en abstracte la seva reponsabilitat pels actes de la RAF.
