El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs del PP contra 114 articles i 11 disposicions de l'Estatut
El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, segons han informat fonts de l'alt tribunal. En concret, el recurs es va presentar contra 114 articles del text, 9 disposicions addicionals i 2 disposicions finals. Ara, el Constitucional inicia la tramitació del recurs, presentat el passat 31 de juliol, en el qual els populars estimen que el nou Estatut "trenca els principis de llibertat i igualtat entre els espanyols que estableix la Carta Magna".
El TC concedeix un termini de quinze dies al Congrés, Senat, govern, Generalitat i Parlament de Catalunya perquè puguin personar-se en el procés i formular les al·legacions que creguin oportunes. La providència, a més, demana als recurrents que solucionin dos problemes formals.
D'una banda, dóna deu dies als diputats que firmen el recurs -més d'un centenar de populars- perquè acreditin que aquest es dirigeix contra la llei orgànica 6/2006 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ja que en la documentació que han aportat figura com a norma recorreguda la proposta de reforma de l'Estatut.
L'altre problema formal que s'ha de resoldre es refereix a la recusació presentada pel PP contra el magistrat Pablo Pérez Tremps, que els populars consideren que va col·laborar en les anàlisis prèvies a la redacció de l'Estatut.
El ple del TC, en una altra providència en la qual apareixen els noms d'onze magistrats -tots menys el mateix Pérez Tremps-, recorda a Trillo, en qualitat de comissionat dels recurrents, que ha d'aportar un poder especial per aquest tràmit, tal com marca la llei, i li recorda que si no ho fa en un termini de deu dies podria desestimar la recusació.
Tres recursos contra l'Estatut
El Tribunal Constitucional ja ha rebut tres recursos contra l'Estatut de Catalunya: el dels diputats populars, el del Defensor del Poble i el presentat pel govern murcià, que es dirigeix contra el "blindatge" del riu Ebre.
Quatre comunitats més, la valenciana, les Balears, Aragó i la Rioja han anunciat així mateix que recorreran el text davant el TC, mentre que el govern de Castella-la Manxa ha assenyalat que també estudiaria aquesta possibilitat.
Els dirigents del PP que es van encarregar de la interposició del recurs, Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo, van explicar el mateix dia que el van presentar, el 31 de juliol passat, que la iniciativa obeïa al fet que el nou Estatut de Catalunya és una Constitució paral·lela.
Els punts denunciats
El recurs consta de 451 folis i l'avalen amb la seva firma més d'un centenar de diputats del PP. Tot i que pràcticament impugna la totalitat del contingut de l'Estatut, el text dels populars insisteix a denunciar la inclusió del terme "nació", ja que "no hi ha més nació que l'espanyola" -va dir Trillo-; el "deure de conèixer" el català, i la regulació del poder judicial a Catalunya.
Altres eixos entorn als quals s'articula el recurs del PP són la delimitació competencial, que asseguren que "retalla la capacitat de l'Estat" a Catalunya; la bilateralitat, pel fet que "trenca el principi d'igualtat entre els espanyols", i el model de finançament que conté l'Estatut.
