És un nou nét, el vuitè, que referma, una mica més, la continuïtat de la monarquia a Espanya i que, per un altre costat, fa revifar el debat successori lligat a la igualtat entre homes i dones.
Una qüestió que, de fet, ja va portar Felip de Borbó a ser l'hereu de la Corona, malgrat tenir dues germanes per davant. En l'actual línia successòria, ara per ara, el segueix immediatament la seva filla Leonor i, a continuació, la filla gran dels reis d'Espanya. A partir d'aquí, i tal com marca l'article 57 de la Constitució, si el fill ara anunciat és un nen, un home tornaria a passar per davant d'una dona tot i haver nascut més tard. En el cas, però, que es tracti d'una nena, se situaria darrere de la seva germana.
Per canviar això, cal donar llum verda a la reforma constitucional promesa per José Luis Rodríguez Zapatero que ara es troba aturada, pendent que es reactivi el diàleg amb el PP, peça indispensable per tirar-la endavant. Per això, i perquè la Casa Reial no vol trobar-se amb un referèndum on l'única qüestió sigui la monarquia, el govern insisteix que no hi ha cap urgència.
Aquest problema no es plantejarà a Holanda, país carateritzat per la presència de dones al tron, i on també ahir la princesa Máxima va anunciar que espera el tercer fill, que arribarà després de dues nenes. Això, a diferència d'Espanya, el Regne Unit i Mònaco, úniques cases reials a Europa on es manté la preferència de l'home sobre la dona. Cas a part mereix el Japó, on, amb tot preparat per abolir la llei sàlica, el naixement d'un nen ha fet canviar les coses.
publicitat
Els nostres portals:
tv3.cat

