El PP descarta un referèndum i al PSOE hi ha dubtes sobre la reforma constitucional
El PP considera innecessari un referèndum sobre la reforma de la Constitució que està negociant amb el govern socialista, per afegir-hi un límit per a l'endeutament públic. Al PSOE, mentrestant, Alfredo Pérez Rubalcaba assegura que la reforma no implicarà cap retallada social, malgrat que algunes veus socialistes se n'han desmarcat. Entre els socialistes catalans, diversos polítics han demanat que es faci tenint en compte que cal respectar l'autonomia catalana. IU anuncia que presentarà una esmena a la totalitat al projecte de reforma.
Mariano Rajoy ha afirmat que la Constitució "estableix amb claredat meridiana" quan cal convocar un referèndum sobre la reforma de la Carta Magna, i ha conclòs que ara no cal. A més, ha argumentat que l'opinió majoritària de la societat és que "no es pot gastar com s'ha fet en els últims temps". El dirigent del PP també ha descartat que ara, a finals de legislatura, es plantegin altres reformes, com la de la igualtat en la successió a la Corona espanyola.
Per la seva part, el candidat socialista a les generals ha destacat que la reforma serà "flexible" per permetre dèficit quan hi hagi crisi i, en conseqüència, no comportarà "cap mena de retallada social". Alfredo Pérez Rubalcaba ha admès que caldrà observar la "lletra petita" de la reforma per "no enganxar-s'hi els dits".
Entre els socialistes catalans, polítics com l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, o el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, han reclamat que es deixi marge de maniobra als municipis i les autonomies.
Ros ha dit que no dubta que els 25 diputats del PSC a Madrid avalaran la reforma per "assolir els objectius" marcats per la UE, però ha demanat que es faci "sense reduir l'autonomia financera de Catalunya". Ballesteros ha admès que la reforma no és del seu grat però ha considerat que no queda "més remei" que fer-la i que caldrà veure quina referència es fa a les autonomies. El corrent crític Esquerra Socialista de Catalunya s'oposa frontalment a la reforma i exigeix que es voti en referèndum.
Les dissidències també arriben d'altres bandes. L'exsecretari general de CCOO i actual diputat socialista Antonio Gutiérrez ha confirmat que votarà contra la reforma. Gutiérrez ha considerat "un disbarat" que es debati el tema "sense reflexió" i just al final de la legislatura, i ha opinat que suposarà "donar coartada als antieuropeistes més neoliberals".
I l'expresident del Parlament europeu Josep Borrell ha afirmat que la reforma és "un sacrifici ritual a les exigències de la senyora Merkel". "Una Europa que funcioni basant-se en el fet que un país digui el que han de fer i els altres s'afanyin a canviar les seves constitucions no és l'Europa democràtica que molts desitjaríem".
Obertament en contra
Des d'ERC , el diputat Joan Tardà ha proposat en declaracions a RAC1 que els diputats "catalanistes" del Congrés es plantin en la votació de la reforma, com a senyal de rebuig a aquest "atemptat a les poques llibertats nacionals que l'Estat reconeix a Catalunya".
També s'ha mostrat combatiu el diputat d'IU Gaspar Llamazares, que ha confirmat que buscarà suports per exigir un referèndum, presentarà una esmena a la totalitat al projectes i intentarà que es presenti un recurs al Tribunal Constitucional. Segons ell, la reforma significa "l'amputació de l'estat del benestar".
Per la seva part, el candidat socialista a les generals ha destacat que la reforma serà "flexible" per permetre dèficit quan hi hagi crisi i, en conseqüència, no comportarà "cap mena de retallada social". Alfredo Pérez Rubalcaba ha admès que caldrà observar la "lletra petita" de la reforma per "no enganxar-s'hi els dits".
Entre els socialistes catalans, polítics com l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, o el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, han reclamat que es deixi marge de maniobra als municipis i les autonomies.
Ros ha dit que no dubta que els 25 diputats del PSC a Madrid avalaran la reforma per "assolir els objectius" marcats per la UE, però ha demanat que es faci "sense reduir l'autonomia financera de Catalunya". Ballesteros ha admès que la reforma no és del seu grat però ha considerat que no queda "més remei" que fer-la i que caldrà veure quina referència es fa a les autonomies. El corrent crític Esquerra Socialista de Catalunya s'oposa frontalment a la reforma i exigeix que es voti en referèndum.
Les dissidències també arriben d'altres bandes. L'exsecretari general de CCOO i actual diputat socialista Antonio Gutiérrez ha confirmat que votarà contra la reforma. Gutiérrez ha considerat "un disbarat" que es debati el tema "sense reflexió" i just al final de la legislatura, i ha opinat que suposarà "donar coartada als antieuropeistes més neoliberals".
I l'expresident del Parlament europeu Josep Borrell ha afirmat que la reforma és "un sacrifici ritual a les exigències de la senyora Merkel". "Una Europa que funcioni basant-se en el fet que un país digui el que han de fer i els altres s'afanyin a canviar les seves constitucions no és l'Europa democràtica que molts desitjaríem".
Obertament en contra
Des d'ERC , el diputat Joan Tardà ha proposat en declaracions a RAC1 que els diputats "catalanistes" del Congrés es plantin en la votació de la reforma, com a senyal de rebuig a aquest "atemptat a les poques llibertats nacionals que l'Estat reconeix a Catalunya".
També s'ha mostrat combatiu el diputat d'IU Gaspar Llamazares, que ha confirmat que buscarà suports per exigir un referèndum, presentarà una esmena a la totalitat al projectes i intentarà que es presenti un recurs al Tribunal Constitucional. Segons ell, la reforma significa "l'amputació de l'estat del benestar".
