El testimoni de l'Íngrid Molinos, des de Tottenham
"... tot va començar al barri de Tottenham, deu ser per això que (els polítics) no tenien cap pressa... A ells no els interessen els problemes que existeixen en aquests barris. Ha hagut de passar tot això perquè s'adonin que aquesta societat té grans problemes. Està molt clar que les solucions no figuraven a les seves agendes!" Són paraules d'Íngrid Molinos, una catalana que viu fa anys al barri on es van originar els aldarulls de Londres i que explica al 3cat24 la seva experiència i els seus sentiments durant els darrers cinc dies.
"Us escric des del barri de Tottenham, d'on sóc veïna des de fa més de sis anys (en fa catorze que visc a la ciutat). Aquí, crec, com a la resta del país, estem commocionats i en estat de xoc per tot el que està passant.
El primer dia ho vam viure amb por i sorpresa. Jo visc en un carreró molt a prop de Tottenham Hale. Es tracta d'una zona aparentment industrial on la majoria dels habitants som artistes. Els apartaments on vivim són estudis que per fora semblen fàbriques. Dissabte passat, a la nit, algú va deixar la sortida d'emergència oberta i pel passadís d'incendis se sentia la conversa d'uns nois que havien participat en els aldarulls i en els saquejos de botiques. Se sentien sorolls de trencadissa.
El matí del diumenge i a plena llum del dia, la gent seguia emportant-se coses de les botigues d'aquí al costat. La policia no va arribar fins, aproximadament, les dotze del migdia. Caixes d'ordinadors i televisions de plasma apareixien escampades als aparcaments i al carrer. Des de llavors, el que és el carrer principal del barri segueix tallat. També segueixen les tasques de neteja.
La nit de dilluns va ser la més angoixant de totes. La meva companya de pis i jo vam estar despertes fins a les 4 de la matinada, seguint les notícies i veient com els aldarulls s'escampaven per tot el país. També seguíem les notícies per Twitter i Facebook, on els amics anaven donant informació del que estava passant als seus barris.
Aquestes fotos les he tret amb el mòbil i potser la qualitat no és molt bona. Corresponen al barri de Tottenham en diferents moments i dies, després dels aldarulls.
Jo treballo a l'òpera, a Covent Garden. Dimarts, per por dels aldarulls, el meu departament marxava a casa a les 2 pm. Com que jo havia de treballar a l'espectacle em vaig haver de quedar fins més tard, però tot i així vam marxar abans d'hora. Les botigues de Covent Garden també van tancar aviat. A la nit i gràcies a Twiter, vam saber que al barri hi havia una altra botiga cremada i més tard, un altre foc en una planta de reciclatge. Vam sortir a veure'l, però amb tanta policia pels carrers de Londres (16.000), la situació semblava tranquil·la.
Pels carrers es respira un ambient estrany. El barri, silenciós, sembla que estigui buit, tot el contrari de fa tan sols uns dies, abans d'aquesta situació. Tots ens mirem com si fóssim sospitosos. Abans de les revoltes quan se sentien sirenes de policia, ni et giraves a veure què passava, era la cosa més habitual del dia a dia. Però ara no pots evitar angoixar-te. Hi ha molts aldarulls que, per ser menys destacats, no arriben a ser notícia.
Aquesta nit sembla que hi ha programat un altre "meeting" per "commemorar" la mort de Mark Duggan. Esperem que aquest cop no vagi més enllà.
La gent del barri està enfadada amb els polítics. Per què no es fa res més per evitar els aldarulls? Fins avui la policia no ha rebut el permís per utilitzar les porres per dispersar grups i evitar problemes. Per què el primer ministre i l'alcalde han trigat tres dies a tornar de vacances? I encara hem de sentir que les revoltes els han forçat a tallar les seves vancances? És responsabilitat seva respondre a les necessitats dels seus ciutadans. Potser, la raó és que tot va començar al barri de Tottenham, deu ser per això que no tenien cap pressa... A ells no els interessen els problemes que existeixen en aquests barris. Ha hagut de passar tot això perquè s'adonin que aquesta societat té grans problemes. Està molt clar que les solucions no figuraven a les seves agendes!
Íngrid Molinos
Vius a cap barri afectat pels aldarulls originats a Londres i ens vols donar el teu testimoni? Envia'ns un correu!
El primer dia ho vam viure amb por i sorpresa. Jo visc en un carreró molt a prop de Tottenham Hale. Es tracta d'una zona aparentment industrial on la majoria dels habitants som artistes. Els apartaments on vivim són estudis que per fora semblen fàbriques. Dissabte passat, a la nit, algú va deixar la sortida d'emergència oberta i pel passadís d'incendis se sentia la conversa d'uns nois que havien participat en els aldarulls i en els saquejos de botiques. Se sentien sorolls de trencadissa.
El matí del diumenge i a plena llum del dia, la gent seguia emportant-se coses de les botigues d'aquí al costat. La policia no va arribar fins, aproximadament, les dotze del migdia. Caixes d'ordinadors i televisions de plasma apareixien escampades als aparcaments i al carrer. Des de llavors, el que és el carrer principal del barri segueix tallat. També segueixen les tasques de neteja.
La nit de dilluns va ser la més angoixant de totes. La meva companya de pis i jo vam estar despertes fins a les 4 de la matinada, seguint les notícies i veient com els aldarulls s'escampaven per tot el país. També seguíem les notícies per Twitter i Facebook, on els amics anaven donant informació del que estava passant als seus barris.
Aquestes fotos les he tret amb el mòbil i potser la qualitat no és molt bona. Corresponen al barri de Tottenham en diferents moments i dies, després dels aldarulls.
Pels carrers es respira un ambient estrany. El barri, silenciós, sembla que estigui buit, tot el contrari de fa tan sols uns dies, abans d'aquesta situació. Tots ens mirem com si fóssim sospitosos. Abans de les revoltes quan se sentien sirenes de policia, ni et giraves a veure què passava, era la cosa més habitual del dia a dia. Però ara no pots evitar angoixar-te. Hi ha molts aldarulls que, per ser menys destacats, no arriben a ser notícia.
Aquesta nit sembla que hi ha programat un altre "meeting" per "commemorar" la mort de Mark Duggan. Esperem que aquest cop no vagi més enllà.
La gent del barri està enfadada amb els polítics. Per què no es fa res més per evitar els aldarulls? Fins avui la policia no ha rebut el permís per utilitzar les porres per dispersar grups i evitar problemes. Per què el primer ministre i l'alcalde han trigat tres dies a tornar de vacances? I encara hem de sentir que les revoltes els han forçat a tallar les seves vancances? És responsabilitat seva respondre a les necessitats dels seus ciutadans. Potser, la raó és que tot va començar al barri de Tottenham, deu ser per això que no tenien cap pressa... A ells no els interessen els problemes que existeixen en aquests barris. Ha hagut de passar tot això perquè s'adonin que aquesta societat té grans problemes. Està molt clar que les solucions no figuraven a les seves agendes!
Íngrid Molinos
Vius a cap barri afectat pels aldarulls originats a Londres i ens vols donar el teu testimoni? Envia'ns un correu!
