La Xina critica amb duresa els Estats Units per la rebaixa del deute i posa en dubte el dòlar
La Xina passa comptes als Estats Units. Ho fa des de la figura del creditor, del país que té 1,16 bilions de dòlars en deute del Tresor nord-americà i 3,2 bilions de dòlars en reserves de moneda. Pequín ha criticat durament Washington per la rebaixa del seu deute fins a la doble A+. La Xina tem que aquesta situació pugui generar un nou tsunami de recessió en l'economia mundial i alerta els americans que toca estrènyer-se el cinturó. Pequín parla d'addicció a l'endeutament i fins i tot posa en dubte que, en la conjuntura actual, el dòlar hagi de continuar sent la moneda de referència mundial.
La decisió de Standard & Poor's de rebaixar un grau la qualificació creditícia dels Estats Units ha motivat mostres de suport arreu del planeta. Diversos països han assegurat que mantenen la seva confiança en l'economia nord-americana. Però no a tot arreu. La Xina ha llançat un discurs molt crític amb la situació.
El missatge de Pequín posa els Estats Units entre l'espasa i la paret. No només perquè la Xina és ja una potència mundial de primer ordre, sinó perquè és el màxim creditor dels nord-americans. A les arques xineses hi ha bons del Tresor dels EUA per valor d'1,16 bilions de dòlars. I per si amb això no n'hi hagués prou, guarden 3,2 bilions de bitllets amb la cara de George Washington. Això és un 70% de les reserves de divises en dòlars.
Amb aquestes xifres, la rebaixa del deute ha creat un fort malestar a Pequín. L'agència oficial de notícies xinesa, Xinhua, ha publicat un editorial en què parla d'addicció dels nord-americans a l'endeutament i reclama als Estats Units que assumeixin una factura que ha generat "per les seves baralles polítiques sense visió de futur a Washington".
L'agència assegura que "la Xina té tot el dret ara de reclamar als Estats Units que corregeixin els errors estructurals del seu deute i garanteixin la seguretat dels actius en dòlars de la Xina". És la primera vegada en la història que Pequín dóna un cop de puny a la taula i reclama seguretat per als seus interessos.
I la Xina proposa solucions. Ho fa enmig d'un missatge d'avís: si els EUA no retallen la "gegantina despesa militar" i els costos del nou sistema de previsió social universal, Standard & Poor's podria rebaixar encara més la qualificació del deute nord-americà.
El dòlar, en dubte
L'agència de notícies, fent de portaveu del règim, fins i tot s'atreveix a atacar la divisa nord-americana. Reclama una "supervisió internacional" sobre el dòlar i proposa "una nova moneda de reserva estable i assegurada a escala global" per evitar la dependència mundial del bitllet verd.
La Xina fa dies que busca alternatives als seus fons de divises en dòlars. El director del Centre d'Investigacions Polítiques del Consell d'Estat de la Xina, Chen Daofu, ja va advertir que aquest "és un desafiament crucial per als consellers polítics a Pequín".
Afectació només als mercats
Tot i les crítiques, l'economista en cap del Centre d'Informació Estatal de la Xina, Fan Jianping, considera que l'endeutament nord-americà afectarà principalment els mercats financers i, només en segon pla, el comerç.
La Xina admet que les exportacions del país tenen una tendència a la baixa, però ho lliga més als problemes d'Europa que als indicadors nord-americans.
El missatge de Pequín posa els Estats Units entre l'espasa i la paret. No només perquè la Xina és ja una potència mundial de primer ordre, sinó perquè és el màxim creditor dels nord-americans. A les arques xineses hi ha bons del Tresor dels EUA per valor d'1,16 bilions de dòlars. I per si amb això no n'hi hagués prou, guarden 3,2 bilions de bitllets amb la cara de George Washington. Això és un 70% de les reserves de divises en dòlars.
Amb aquestes xifres, la rebaixa del deute ha creat un fort malestar a Pequín. L'agència oficial de notícies xinesa, Xinhua, ha publicat un editorial en què parla d'addicció dels nord-americans a l'endeutament i reclama als Estats Units que assumeixin una factura que ha generat "per les seves baralles polítiques sense visió de futur a Washington".
L'agència assegura que "la Xina té tot el dret ara de reclamar als Estats Units que corregeixin els errors estructurals del seu deute i garanteixin la seguretat dels actius en dòlars de la Xina". És la primera vegada en la història que Pequín dóna un cop de puny a la taula i reclama seguretat per als seus interessos.
I la Xina proposa solucions. Ho fa enmig d'un missatge d'avís: si els EUA no retallen la "gegantina despesa militar" i els costos del nou sistema de previsió social universal, Standard & Poor's podria rebaixar encara més la qualificació del deute nord-americà.
El dòlar, en dubte
L'agència de notícies, fent de portaveu del règim, fins i tot s'atreveix a atacar la divisa nord-americana. Reclama una "supervisió internacional" sobre el dòlar i proposa "una nova moneda de reserva estable i assegurada a escala global" per evitar la dependència mundial del bitllet verd.
La Xina fa dies que busca alternatives als seus fons de divises en dòlars. El director del Centre d'Investigacions Polítiques del Consell d'Estat de la Xina, Chen Daofu, ja va advertir que aquest "és un desafiament crucial per als consellers polítics a Pequín".
Afectació només als mercats
Tot i les crítiques, l'economista en cap del Centre d'Informació Estatal de la Xina, Fan Jianping, considera que l'endeutament nord-americà afectarà principalment els mercats financers i, només en segon pla, el comerç.
La Xina admet que les exportacions del país tenen una tendència a la baixa, però ho lliga més als problemes d'Europa que als indicadors nord-americans.
