Barcelona

Heribert Barrera, una vida política en temps convulsos

Heribert Barrera serà sempre recordat com el president del Parlament de la primera legislatura després de la Transició, entre el 1980 i el 1984. Va ser aleshores quan Esquerra Republicana, el seu partit, va donar suport a Jordi Pujol per ser investit president de la Generalitat.

Actualitzat
Va ingressar en les Joventuts d'Esquerra influït pel seu pare, un exconseller de la Generalitat, però el que el va marcar de veritat va ser la Guerra Civil i l'exili l'any 39 a França, on va començar la reorganització del partit.

El mateix Barrera recordava l'experiència amb aquestes paraules: "El 39 quan arribo a França tinc 21 anys, tot es veu de color de rosa. Encara que hagis passat molta gana i tinguis una situació de misèria, penses que tot s'arreglarà."

President d'Esquerra, diputat al Congrés i eurodiputat a Europa


Amb el retorn de la democràcia arriba a ser president d'Esquerra Republicana i, com a diputat al Congrés, va votar a favor de l'Estatut. Ja llavors va fer ús d'una esmolada perspicàcia quan s'ensumava, i denunciava, la línia descendent de les seves aspiracions sobre l'autogovern de Catalunya.

Després de superar discrepàncies internes dins d'Esquerra, el 1989 ocupa l'escó d'eurodiputat de la candidatura de l'Europa dels Pobles. Un dels arguments estrella, i polèmic, d'aquella campanya, va ser la seva negativa a utilitzar el castellà a Estrasburg.

Però la polèmica no va ser l'única, ja que l'any 2001 li van ploure crítiques de tot arreu, també des del seu partit, en alertar sobre el perill de la desaparició de Catalunya per l'arribada l'immigrants.

El batec del país, el batec de Barrera


Barrera va voler ser present en el batec de la vida pública fins a l'últim moment. Fa uns mesos, en la celebració del 80 aniversari d'Esquerra al costat de Víctor Torres, també recentment desaparegut.

L'any passat, al costat dels presidents del Parlament i de la Generalitat en contra de la sentència de l'Estatut i, fa algunes setmanes, en la manifestació independentista per commemorar l'aniversari del 10-J. En aquesta aparició pública, que ha estat l'última, Barrera va manifestar el seu enuig davant la situació política del país en un discurs que es pot recuperar integrament aquí.

Amb 94 anys, se'n va una de les figures polítiques més destacades de la Catalunya contemporània molt marcada, com ell mateix deia, per uns temps convulsos: "M'adono que la meva vida s'ha descabdellat més condicionada per les circumstàncies i pel temps que he viscut que no pas per la meva pròpia voluntat."
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut