Mor als 99 anys el periodista i escriptor Carles Sentís
El periodista i escriptor Carles Sentís ha mort aquest dimecres als 99 anys. Va ser corresponsal de guerra i va testimoniar com a periodista fets històrics com l'alliberament del camp de concentració Dachau o el procés de Nuremberg. El seu nom també va associat a la política ja que als anys 30 ja col·laborava amb el gabinet del president Companys, per després fer-ho amb la Lliga de Francesc Cambó i amb la UDC d'Alfredo Suárez per participar en primera persona en la transició política espanyola.
La Medalla del Mèrit al Treball no va ser la primera distinció que rebia, però sens dubte era especial. Perquè, amb 97 anys, Carles Sentís continuava fent la feina que havia fet tota la vida, escriure. I encara es preguntava per què tenia fama de treballador.
Sentís va estudiar Dret, però ben aviat es va inclinar cap al periodisme. Va començar la seva carrera a "La Publicitat", el diari republicà que va transmetre els seus ideals catalanistes i on també van signar Pompeu Fabra o Rovira i Virgili.
A partir dels anys 40 es va convertir en corresponsal de guerra. I va ser testimoni de grans fets històrics, com l'alliberament del camp de concentració de Dachau o el procés de Nuremberg, que més tard inspirarien alguns dels seus llibres.
A partir del 1963 va ocupar càrrecs de responsabilitat a l'agència de notícies EFE, primer com a director, i més tard com a president. Va dirigir Ràdio Barcelona, va presidir la Fundació del Centre Internacional de Premsa i va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Molt vinculat a la política
El lligam de Sentís amb la política comença als anys 30. Primer, va ser secretari d'un conseller del president Companys. Després, es va acostar a la Lliga de Francesc Cambó, per qui va acabar treballant com a informador. Durant la Guerra Civil, va lluitar al bàndol franquista per escapar, diu, de la situació que llavors es vivia a Catalunya.
Uns anys més tard, va aparcar el periodisme per participar activament en la transició espanyola i ho va fer des de la UCD de Suárez i els Centristes de Catalunya. Sota aquestes sigles, va ser elegit diputat al Congrés l'any 1977 i també el 1979.
Monàrquic, conservador i també catalanista, Sentís va defensar a Madrid el restabliment de la Generalitat de Catalunya i va tenir un paper important en el retorn del president Tarradellas. Tarradellas el va nomenar conseller sense cartera.
A més dels articles que continuava publicant, Carles Sentís va dedicar els últims anys de la vida a escriure les memòries. L'any 2006 en va publicar la primera part. Mig segle XX condensat en un llibre que ara ha quedat orfe.
Sentís va estudiar Dret, però ben aviat es va inclinar cap al periodisme. Va començar la seva carrera a "La Publicitat", el diari republicà que va transmetre els seus ideals catalanistes i on també van signar Pompeu Fabra o Rovira i Virgili.
A partir dels anys 40 es va convertir en corresponsal de guerra. I va ser testimoni de grans fets històrics, com l'alliberament del camp de concentració de Dachau o el procés de Nuremberg, que més tard inspirarien alguns dels seus llibres.
A partir del 1963 va ocupar càrrecs de responsabilitat a l'agència de notícies EFE, primer com a director, i més tard com a president. Va dirigir Ràdio Barcelona, va presidir la Fundació del Centre Internacional de Premsa i va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Molt vinculat a la política
El lligam de Sentís amb la política comença als anys 30. Primer, va ser secretari d'un conseller del president Companys. Després, es va acostar a la Lliga de Francesc Cambó, per qui va acabar treballant com a informador. Durant la Guerra Civil, va lluitar al bàndol franquista per escapar, diu, de la situació que llavors es vivia a Catalunya.
Uns anys més tard, va aparcar el periodisme per participar activament en la transició espanyola i ho va fer des de la UCD de Suárez i els Centristes de Catalunya. Sota aquestes sigles, va ser elegit diputat al Congrés l'any 1977 i també el 1979.
Monàrquic, conservador i també catalanista, Sentís va defensar a Madrid el restabliment de la Generalitat de Catalunya i va tenir un paper important en el retorn del president Tarradellas. Tarradellas el va nomenar conseller sense cartera.
A més dels articles que continuava publicant, Carles Sentís va dedicar els últims anys de la vida a escriure les memòries. L'any 2006 en va publicar la primera part. Mig segle XX condensat en un llibre que ara ha quedat orfe.
