El futur parc de la Sagrera serà l'eix verd que unirà els barris de Sant Martí i Sant Andreu
Aquesta setmana el consorci Barcelona Sagrera Alta Velocitat ha donat a conèixer els guanyadors del concurs per crear el parc lineal de la Sagrera-Sant Martí, tres grups d'arquitectura molt reconeguts que han presentat el projecte titulat "El parc del Camí Comtal". Alguns dels arquitectes guanyadors del concurs expliquen com han concebut aquest gran espai verd, que trigarà anys a ser realitat, però que creuen que jugarà un paper important en la qualitat de vida dels habitants de diversos barris. 150.000 persones viuen en un radi d'un quilòmetre del que serà el parc més gran de Barcelona.
Més d'un miler de camions treballen diàriament en la construcció de la futura estació de l'AVE de la Sagrera . En poc més d'un any hi passaran els trens d'alta velocitat cap a França i haurà avançat la cobertura de les vies. Serà aleshores quan podrà iniciar-se, al damunt, la construcció del parc de la Sagrera-Sant Martí, d'unes 40 hectàrees, que serà el parc més gran de Barcelona. On al llarg dels anys una rasa de fins a 300 metres d'amplada ha separat els districtes de Sant Martí i de Sant Andreu, aquest parc lineal unirà barris i serà un eix verd entre la ciutat i l'entorn.
El concurs per dissenyar el parc de la Sagrera l'han guanyat dos equips d'arquitectes catalans: Alday Jover Arquitectes i RCR Arquitectes, i un d'holandès, West 8. Projectaran individualment cada un dels tres sectors del parc, però han treballat junts perquè el conjunt tingui un caràcter unitari, vertebrat per un recorregut verd que han anomenat el Camí Comtal, en record del rec comtal que recorria tot aquest sector.
De fet, Margarita Jover, d'Alday Jover Arquitectes, opina que cada part del parc "està composta amb una identitat paisatgística diferent lligada a aquest Camí Comtal". El soci d'estudi, Iñaki Alday, recorre a la nostàlgia per remarcar que el parc "serà com aquells d'abans, un espai on dominin els arbres i l'ombra".
Per la seva banda, Adriaan Geuze, de West 8, defineix el futur parc com "una mena de Barcelona lenta. Una nova Diagonal verda, del mar a les muntanyes, que cosirà tots els elements d'història i topografia. De cop hi haurà la possibilitat de caminar quilòmetres sense estar rodejat de cotxes". Geuze també revela les dificultats que presenta el terreny, ja que "la majoria de túnels tenen disposicions irregulars, alguns estan quatre o cinc metres per sobre dels altres, i això genera una topografia estranya al parc" .
D'aquí a 14 mesos, els tres equips d'arquitectes hauran redactat el projecte detallat, i l'any 2013 la primera fase del parc lineal començarà a construir-se a l'entorn de l'estació de Sant Andreu, on ja avança actualment la cobertura de vies. Tot i això, el parc més gran de Barcelona encara trigarà anys a fer-se realitat.
Estat actual
La construcció de l'Estació d'Alta Velocitat de la Sagrera avança dia rere dia. Es tracta d'una de les obres d'infraestructura més grans que es fan al sud d'Europa, amb un àmbit total de 160 hectàrees i 4 quilòmetres de llarg. Les operacions en execució tindran un cost de 1.000 milions d'euros, que es doblarà fins als 2.250 milions d'euros abans no s'acabin tots els treballs. Una part d'aquests costos s'hauran de finançar a través de l'edificabilitat: es preveu recuperar mil milions d'euros de la despesa amb la construcció d'oficines, habitatges i altres usos fins a un milió de metres quadrats de sostre.
Al setembre de l'any que ve es preveu que hi circularà el primer tren d'alta velocitat cap a França. La cobertura dels carrils ferroviaris permetrà que, d'aquí a dos anys, comenci a construir-se damunt la llosa el parc més gran de Barcelona, amb 38 hectàrees de superfície i 4 quilòmetres de llarg. El parc servirà també per cosir i relligar zones de la ciutat, dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu, que al llarg dels anys havien quedat separats per la trinxera ferroviària.
El concurs per dissenyar el parc de la Sagrera l'han guanyat dos equips d'arquitectes catalans: Alday Jover Arquitectes i RCR Arquitectes, i un d'holandès, West 8. Projectaran individualment cada un dels tres sectors del parc, però han treballat junts perquè el conjunt tingui un caràcter unitari, vertebrat per un recorregut verd que han anomenat el Camí Comtal, en record del rec comtal que recorria tot aquest sector.
De fet, Margarita Jover, d'Alday Jover Arquitectes, opina que cada part del parc "està composta amb una identitat paisatgística diferent lligada a aquest Camí Comtal". El soci d'estudi, Iñaki Alday, recorre a la nostàlgia per remarcar que el parc "serà com aquells d'abans, un espai on dominin els arbres i l'ombra".
Per la seva banda, Adriaan Geuze, de West 8, defineix el futur parc com "una mena de Barcelona lenta. Una nova Diagonal verda, del mar a les muntanyes, que cosirà tots els elements d'història i topografia. De cop hi haurà la possibilitat de caminar quilòmetres sense estar rodejat de cotxes". Geuze també revela les dificultats que presenta el terreny, ja que "la majoria de túnels tenen disposicions irregulars, alguns estan quatre o cinc metres per sobre dels altres, i això genera una topografia estranya al parc" .
D'aquí a 14 mesos, els tres equips d'arquitectes hauran redactat el projecte detallat, i l'any 2013 la primera fase del parc lineal començarà a construir-se a l'entorn de l'estació de Sant Andreu, on ja avança actualment la cobertura de vies. Tot i això, el parc més gran de Barcelona encara trigarà anys a fer-se realitat.
Estat actual
La construcció de l'Estació d'Alta Velocitat de la Sagrera avança dia rere dia. Es tracta d'una de les obres d'infraestructura més grans que es fan al sud d'Europa, amb un àmbit total de 160 hectàrees i 4 quilòmetres de llarg. Les operacions en execució tindran un cost de 1.000 milions d'euros, que es doblarà fins als 2.250 milions d'euros abans no s'acabin tots els treballs. Una part d'aquests costos s'hauran de finançar a través de l'edificabilitat: es preveu recuperar mil milions d'euros de la despesa amb la construcció d'oficines, habitatges i altres usos fins a un milió de metres quadrats de sostre.
Al setembre de l'any que ve es preveu que hi circularà el primer tren d'alta velocitat cap a França. La cobertura dels carrils ferroviaris permetrà que, d'aquí a dos anys, comenci a construir-se damunt la llosa el parc més gran de Barcelona, amb 38 hectàrees de superfície i 4 quilòmetres de llarg. El parc servirà també per cosir i relligar zones de la ciutat, dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu, que al llarg dels anys havien quedat separats per la trinxera ferroviària.
