La UE aprova una norma perquè els conductors paguin les multes pendents en un altre país comunitari
El Parlament Europeu ha aprovat una normativa per garantir el compliment de les sancions imposades a conductors que hagin comès alguna infracció fora del seu país de residència. I és que, tot i que els conductors de vehicles amb matrícula estrangera que circulen per un país que no és el seu suposen només un 5%, cometen el 15% de les infraccions per excés de velocitat. Un cop aprovada la mesura, la Comissió Europea posarà en marxa un sistema electrònic d'intercanvi de dades per identificar els vehicles infractors. Cada estat tindrà 2 anys de marge per incorporar la nova normativa a les seves respectives legislacions. La norma neix amb una mancança: no estableix cap mecanisme per garantir el cobrament de les multes.
La directiva fa referència a les sancions per excés de velocitat, per conduir sota els efectes de l'alcohol o de les drogues, sense cinturó, utilitzant el mòbil o en moto i sense casc. Aquestes infraccions representen més del 75% del total segons Brussel·les, que no inclou a la llista les multes d'aparcament.
L'objectiu d'aquesta norma és acabar amb la impunitat de què gaudeixen els conductors que infringeixen les normes de seguretat viària en un altre país de la UE diferent del seu, ja que sovint poden evitar les sancions. Aquesta situació suposa un risc per a la seguretat vial i és discriminatòria respecte dels residents del país, que han de pagar totes les multes.
L'aplicació de la norma suposa l'entrada en funcionament d'un sistema electrònic d'intercanvi d'arxius entre els estats membres per identificar el vehicle que ha comès la infracció. Un cop localitzat, l'estat en el qual s'hagi comès la infracció enviarà una notificació al titular del certificat de matriculació amb l'import de la multa, el procediment de pagament i la via per recórrer. La notificació serà voluntària ja que el país on s'ha comès la infracció no estarà obligat a enviar-la si per exemple les despeses són més elevades que la multa.
Si un infractor es nega a pagar la multa, serà el país que l'ha empès el que decidirà com actuar. I és que la norma aprovada al Parlament Europeu no estableix els passos a seguir. Una de les possibilitats seria utilitzar la legislació comunitària, que regula el principi del mutu reconeixement de sancions financeres per garantir-ne el cobrament. La proposta inicial preveia que en cas d'impagament, la justícia del país on s'havia comès la infracció pogués dictar una resolució per exigir el cobrament i demanar al jutge del país de residència del conductor que l'executés. Això, però, no ha tirat endavant pels dubtes d'un gran nombre d'estats sobre la seva base legal.
L'objectiu d'aquesta norma és acabar amb la impunitat de què gaudeixen els conductors que infringeixen les normes de seguretat viària en un altre país de la UE diferent del seu, ja que sovint poden evitar les sancions. Aquesta situació suposa un risc per a la seguretat vial i és discriminatòria respecte dels residents del país, que han de pagar totes les multes.
L'aplicació de la norma suposa l'entrada en funcionament d'un sistema electrònic d'intercanvi d'arxius entre els estats membres per identificar el vehicle que ha comès la infracció. Un cop localitzat, l'estat en el qual s'hagi comès la infracció enviarà una notificació al titular del certificat de matriculació amb l'import de la multa, el procediment de pagament i la via per recórrer. La notificació serà voluntària ja que el país on s'ha comès la infracció no estarà obligat a enviar-la si per exemple les despeses són més elevades que la multa.
Si un infractor es nega a pagar la multa, serà el país que l'ha empès el que decidirà com actuar. I és que la norma aprovada al Parlament Europeu no estableix els passos a seguir. Una de les possibilitats seria utilitzar la legislació comunitària, que regula el principi del mutu reconeixement de sancions financeres per garantir-ne el cobrament. La proposta inicial preveia que en cas d'impagament, la justícia del país on s'havia comès la infracció pogués dictar una resolució per exigir el cobrament i demanar al jutge del país de residència del conductor que l'executés. Això, però, no ha tirat endavant pels dubtes d'un gran nombre d'estats sobre la seva base legal.
