El Parlament Europeu facilita als estats membres la prohibició dels cultius transgènics
Fins ara per prohibir el cultiu de transgènics només es podien al·legar raons socioculturals, econòmiques o ètiques. Ara, després de l'esmena presentada per a la prohibició d'aquests cultius, el Parlament Europeu decideix cedir als estats membres la possibilitat d'argumentar-ho per raons mediambientals.
El Parlament Europeu ha debatut la proposta d'esmenes de la llei sobre el cultiu de transgènics proposada per la comissió corresponent i les ha acceptades per majoria: 548 a favor, 84 en contra i 31 abstencions.
Els eurodiputats han aprovat que els estats membres puguin prohibir el cultiu de transgènics per raons mediambientals, com ara la resistència dels pesticides, la preservació de la biodiversitat o la falta de proves sobre els efectes negatius sobre el medi ambient. Aquestes noves raons s'afegeixen a les anteriors de tipus socioculturals, econòmiques i ètiques.
La cambra també estableix que els estudis d'impacte socioeconòmic es puguin utilitzar com a argument per prohibir aquests cultius. A més, els representants exigeixen que cada estat membre adopti mesures per prevenir els casos de contaminació i s'asseguri que els responsables d'aquests incidents siguin multats.
La responsable del tema al Parlament, la francesa Corinne Lepage, ha manifestat la seva satisfacció davant la decisió i assegura que "el Parlament ha arribat a un acord complex sobre el tema dels transgènics, una qüestió de preocupació pública".
Actualment, la Unió Europea permet el cultiu de dos tipus de transgènics: un d'una soca de blat de moro i un altre de patata. Set dels 27 països, entre els quals Espanya, exploten comercialment aquests cultius.
El que es busca amb aquesta iniciativa és donar més seguretat jurídica als estats en l'àmbit del comerç internacional. En el debat també s'ha resolt mantenir el mateix sistema d'autorització europea, fent que l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sigui l'ens que valori els riscos mediambientals i sanitaris.
Després d'aquest vot afirmatiu al Parlament, el Consell Europeu debatrà la mateixa proposta d'esmena.
Els eurodiputats han aprovat que els estats membres puguin prohibir el cultiu de transgènics per raons mediambientals, com ara la resistència dels pesticides, la preservació de la biodiversitat o la falta de proves sobre els efectes negatius sobre el medi ambient. Aquestes noves raons s'afegeixen a les anteriors de tipus socioculturals, econòmiques i ètiques.
La cambra també estableix que els estudis d'impacte socioeconòmic es puguin utilitzar com a argument per prohibir aquests cultius. A més, els representants exigeixen que cada estat membre adopti mesures per prevenir els casos de contaminació i s'asseguri que els responsables d'aquests incidents siguin multats.
La responsable del tema al Parlament, la francesa Corinne Lepage, ha manifestat la seva satisfacció davant la decisió i assegura que "el Parlament ha arribat a un acord complex sobre el tema dels transgènics, una qüestió de preocupació pública".
Actualment, la Unió Europea permet el cultiu de dos tipus de transgènics: un d'una soca de blat de moro i un altre de patata. Set dels 27 països, entre els quals Espanya, exploten comercialment aquests cultius.
El que es busca amb aquesta iniciativa és donar més seguretat jurídica als estats en l'àmbit del comerç internacional. En el debat també s'ha resolt mantenir el mateix sistema d'autorització europea, fent que l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sigui l'ens que valori els riscos mediambientals i sanitaris.
Després d'aquest vot afirmatiu al Parlament, el Consell Europeu debatrà la mateixa proposta d'esmena.
