Estrasburg

El Parlament Europeu aprova una normativa d'etiquetatge que obre la porta a la prohibició d'emprar només el català

El Parlament europeu ha aprovat aquest matí un nou reglament sobre l'etiquetatge dels aliments que obre la porta perquè es pugui prohibir l'etiquetatge exclusiu en català. L'Eurocambra ha rebutjat l'esmena que havien presentat per impedir-ho tots els eurodiputats catalans, excepte Aleix Vidal-Quadras, del PP.

Actualitzat
Que els productes tinguin una etiqueta només en català serà una desició del govern espanyol, que podria permetre aquesta opció o, per contra, obligar a incorporar-hi una llengua oficial de la Unió, basant-se en aquest nou reglament europeu. És raonable pensar que si el govern espanyol prengués aquesta decisió, la llengua escollida seria el castellà, oficial a tot Espanya i també a la UE.

De fet, la decisió no impedeix que hi hagi etiquetatge en català, ni tan sols que aquesta sigui l'única llengua emprada en l'etiquetatge. Però s'ha obert la porta a prohibir aquesta exclusivitat, realment infreqüent, perquè la normativa europea aprovada permetrà que els estats adoptin mesures per garantir que almenys una llengua oficial a la Unió sigui usada a l'etiqueta informativa. El que ha passat, per tant, no té cap efecte immediat, però dóna llum verda a les possibles accions que un govern espanyol pogués prendre en el futur proper.

D'aquesta manera es torna a fer pal·lesa la debilitat de la situació de la llengua en el context europeu, on el català no es considera llengua oficial de la Unió.  

L'esmena catalana

El text, proposat pel Consell Europeu i que es portarà a votació, diu que "dins del seu territori, l'estat membre en el qual es ven el producte pot estipular que l'etiquetatge s'hagi de fer en una llengua o més d'entre les oficials de la Unió".

Per mirar d'aturar la mesura, els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV) i Santiago Fisas (PP) s'han unit i han presentat aquesta esmena, per evitar que Espanya pugui prohibir l'etiquetatge exclusiu en català. El text demana que s'elimini el darrer tram de l'article i que simplement es precisi que s'ha d'etiquetar "en una llengua o més".

Finalment, però, i malgrat els esforços contra rellotge per redactar l'esmena, el Parlament Europeu no l'ha acceptada i, per tant, la votació ha tirat endavant. Han emès un comunicat conjunt lamentant la situació.

El diputat de CiU a Brussel·les Ramon Tremosa ha reivindicat "el dret dels ciutadans a ser informats en la seva pròpia llengua, fins i tot si aquesta llengua no és oficial a la UE". Tremosa, que ha recordat a l'eurocambra que a Catalunya "milers d'empreses utilitzen només el català per etiquetar els seus productes", ha demanat que s'aclareixi què implica exactament la directiva. Segons el polític nacionalista, la normativa permet que "alguns estats membres puguin prohibir" l'etiquetatge exclusiu en qualsevol llengua que no sigui oficial a la Unió.

L'eurodiputada socialista Maria Badia, que també ha signat l'esmena, és optimista respecte a les possibles reaccions del govern espanyol. Badia no creu que "l'estat espanyol vagi en contra de l'etiquetatge en català, eusquera o gallec".

Més desconfiat s'havia mostrat el republicà Oriol Junqueras, que volia eliminar aquesta frase perquè l'Estat no tingués "cap facultat a l'hora de fer que les etiquetes siguin només en castellà".

Per la seva banda, l'ecosocialista Raül Romeva apunta que es tracta d'una "qüestió de principis" perquè "en un espai multilingüe com el de la UE no es pot permetre reduir l'etiquetatge a la condició de la Unió, sinó que s'han de fer servir les llengües que s'utilitzen".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut