La Institució de les Lletres Catalanes supera les reticències al projecte de la llei òmnibus
La Institució de les Lletres Catalanes ha deixat les seves reticències inicials davant l'anomenada llei òmnibus i finalment l'ha acceptada. Aquest "sí" al projecte de llei arriba després que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell va explicar personalment al consell assessor de la institució com l'afectarà l'aplicació de la nova legislació.
A través d'una nota de premsa, feta pública aquest dilluns, l'entitat ha volgut deixar clar que s'han superat les pors provocades per l'anunci de l'avantprojecte i que ara hi donen tot el seu suport.
Quan es va fer públic el projecte de llei, el seu degà, Francesc Parcerisas, va promoure un manifest en què afirmava que la continuïtat de la Institució de les Lletres Catalanes estava en perill. Unes reticències que després de la reunió amb el conseller Mascarell s'han dissipat del tot.
En aquest sentit, a més, els responsables de la institució asseguren que la reunió amb el conseller Mascarell ha servit per posar les bases per avançar cap a la seva modernització i el seu rellançament, que es mantindrà com un organisme autònom adscrit al Departament de Cultura.
L'acord entre les dues parts també preveu que en cada legislatura es faci al Parlament almenys un acte per dignificar el paper dels escriptors catalans i, per això, s'hi presentarà un dictamen sobre la presència i el reconeixement públics de les lletres catalanes.
Quan es va fer públic el projecte de llei, el seu degà, Francesc Parcerisas, va promoure un manifest en què afirmava que la continuïtat de la Institució de les Lletres Catalanes estava en perill. Unes reticències que després de la reunió amb el conseller Mascarell s'han dissipat del tot.
En aquest sentit, a més, els responsables de la institució asseguren que la reunió amb el conseller Mascarell ha servit per posar les bases per avançar cap a la seva modernització i el seu rellançament, que es mantindrà com un organisme autònom adscrit al Departament de Cultura.
L'acord entre les dues parts també preveu que en cada legislatura es faci al Parlament almenys un acte per dignificar el paper dels escriptors catalans i, per això, s'hi presentarà un dictamen sobre la presència i el reconeixement públics de les lletres catalanes.
