Els cinc debats de Política General de José Luis Rodríguez Zapatero
El d'aquesta setmana és l'últim Debat de Política General (DPG) de José Luis Rodríguez Zapatero, que ja ha anunciat que no es tornarà a presentar a la presidència del govern espanyol. Des que al juliol de l'any 2000 va accedir contra tot pronòstic a la secretaria general del PSOE, Rodríguez Zapatero ha participat en nou debats d'aquesta mena. En els seus tres primers DPG, el secretari general del PSOE es va enfrontar dialècticament amb un José María Aznar que governava amb majoria absoluta, mentre que en els vuit anys que ha passat a La Moncloa ha protagonitzat el debat en sis ocasions, sempre amb Mariano Rajoy com a adversari. El 2004 i el 2008 no es va fer el debat, ja que van ser anys en què hi va haver eleccions generals. Durant la seva primera legislatura, els debats es van centrar en la lluita antiterrorista i el model territorial, mentre que els darrers anys la crisi econòmica n'ha estat la gran protagonista.
2005: El procés de pau i l'Estatut
L'11 de maig del 2005, José Luis Rodríguez Zapatero pujava a la tribuna del Congrés dels Diputats per defensar la seva gestió en un Debat de Política General, per primera vegada com a president del govern, i va començar la intervenció amb un record a les víctimes dels atemptats de l'11-M, que van tenir lloc tres dies abans que ell guanyés les eleccions. El model de finançament català i el procés de pau al País Basc van enfrontar durament Zapatero i Rajoy en aquell primer debat. Mentre el Parlament català redactava el nou Estatut, Zapatero va defensar que Catalunya era solidària i mereixia millorar el seu finançament, davant d'un Mariano Rajoy que l'acusava de ser presoner dels "deliris i capricis" del govern tripartit. Pel que fa a la pau a Euskadi, el president del govern espanyol va dir que el final de la violència no tenia "preu polític", però que la política podia "contribuir al final de la violència". En aquest punt, Rajoy va acusar el president espanyol d'haver "traït les víctimes d'ETA".
2006: L'alto el foc d'ETA
L'any següent, la lluita antiterrorista va tornar a protagonitzar el debat. Dos mesos després que ETA declarés un alto el foc permanent, el 30 de maig del 2006 el líder del PSOE va intentar esquivar el terrorisme en la seva intervenció inicial i va preferir defensar la situació econòmica i anunciar ajudes econòmiques en el lloguer de pisos i a la creació d'empreses per part dels joves. Però Rajoy sí que va centrar la seva intervenció en el procés de pau i va avisar que els populars no permetrien que es pagués "preu polític a ETA, els seus còmplices o els que hi donen suport". Sobre els estatuts, el cap de l'oposició va acusar el govern d'estar "desguassant dissimuladament" la Constitució.
2007: Les vaques grasses... i ETA
El 3 de juliol del 2007, Zapatero va voler defensar el seu primer mandat com una etapa de bonança econòmica i avenços socials. El president del govern va anunciar una subvenció de 2.500 euros per fill nascut a totes les famílies amb residència legal. Amb el procés de pau trencat arran de l'atemptat de Barajas, Zapatero i Rajoy es van enfrontar perquè el líder del PP li reclamava que ensenyés les actes de les reunions amb ETA per demostrar que el govern no hi havia pactat. Zapatero va advertir l'organització que no hi havia "cap via per al diàleg" i va demanar a la resta de partits no entregar als terroristes "el premi de la nostra desunió".
2009: "La pitjor crisi"
En la segona legislatura de Rodríguez Zapatero al capdavant de l'executiu espanyol, els debats van prendre un clar to econòmic. El 12 de maig del 2009, el president del govern central va començar el seu discurs admetent que l'actual era "la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial". Zapatero va anunciar mesures per reactivar sectors com la construcció i l'automoció: la modificació de la deducció de l'IRPF per la compra d'habitatges, la reducció d'un 5% de l'impost de societats a les pimes o ajudes de fins a 2.000 euros per la compra d'un vehicle. Per la seva banda, el cap de l'oposició va demanar al govern espanyol una rectificació "urgent" de la seva política econòmica i va descriure la situació a Espanya com un moment de "recessió, dèficit, deute i atur galopant", amb més de quatre milions d'aturats.
2010: L'Estatut i la crisi
L'últim Debat de Política General fins ara és el que van protagonitzar Zapatero i Rajoy el 14 de juliol de l'any passat. Zapatero va fer un diagnòstic positiu de la situació econòmica i va defensar la jubilació als 67 anys. Rajoy va acusar-lo de "falta de credibilitat" després de "defensar tot allò que fa un any rebutjava", en referència a les mesures d'austeritat, i va exigir-li "dissoldre el Congrés i convocar eleccions generals". Dues setmanes després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, el líder del PSOE va obrir la porta a recuperar alguns aspectes de l'Estatut a través de lleis. Rajoy, per la seva banda, va qualificar la gestió del debat estatutari per part del president espanyol d'"exercici irrepetible d'enganys en totes les direccions", mentre que Zapatero va acusar-lo de voler "guanyar vots a costa de l'enfrontament amb Catalunya".
Observat en conjunt, Rodríguez Zapatero ha brillat en els debats de Política General en què ha participat. O això és el que han percebut els ciutadans: les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques l'han donat com a guanyador del DPG en quatre de les cinc vegades en què s'ha enfrontat a Rajoy. En l'altra ocasió, l'any passat, la majoria dels espanyols va considerar que cap dels dos no havia guanyat el debat.
L'11 de maig del 2005, José Luis Rodríguez Zapatero pujava a la tribuna del Congrés dels Diputats per defensar la seva gestió en un Debat de Política General, per primera vegada com a president del govern, i va començar la intervenció amb un record a les víctimes dels atemptats de l'11-M, que van tenir lloc tres dies abans que ell guanyés les eleccions. El model de finançament català i el procés de pau al País Basc van enfrontar durament Zapatero i Rajoy en aquell primer debat. Mentre el Parlament català redactava el nou Estatut, Zapatero va defensar que Catalunya era solidària i mereixia millorar el seu finançament, davant d'un Mariano Rajoy que l'acusava de ser presoner dels "deliris i capricis" del govern tripartit. Pel que fa a la pau a Euskadi, el president del govern espanyol va dir que el final de la violència no tenia "preu polític", però que la política podia "contribuir al final de la violència". En aquest punt, Rajoy va acusar el president espanyol d'haver "traït les víctimes d'ETA".
2006: L'alto el foc d'ETA
L'any següent, la lluita antiterrorista va tornar a protagonitzar el debat. Dos mesos després que ETA declarés un alto el foc permanent, el 30 de maig del 2006 el líder del PSOE va intentar esquivar el terrorisme en la seva intervenció inicial i va preferir defensar la situació econòmica i anunciar ajudes econòmiques en el lloguer de pisos i a la creació d'empreses per part dels joves. Però Rajoy sí que va centrar la seva intervenció en el procés de pau i va avisar que els populars no permetrien que es pagués "preu polític a ETA, els seus còmplices o els que hi donen suport". Sobre els estatuts, el cap de l'oposició va acusar el govern d'estar "desguassant dissimuladament" la Constitució.
2007: Les vaques grasses... i ETA
El 3 de juliol del 2007, Zapatero va voler defensar el seu primer mandat com una etapa de bonança econòmica i avenços socials. El president del govern va anunciar una subvenció de 2.500 euros per fill nascut a totes les famílies amb residència legal. Amb el procés de pau trencat arran de l'atemptat de Barajas, Zapatero i Rajoy es van enfrontar perquè el líder del PP li reclamava que ensenyés les actes de les reunions amb ETA per demostrar que el govern no hi havia pactat. Zapatero va advertir l'organització que no hi havia "cap via per al diàleg" i va demanar a la resta de partits no entregar als terroristes "el premi de la nostra desunió".
2009: "La pitjor crisi"
En la segona legislatura de Rodríguez Zapatero al capdavant de l'executiu espanyol, els debats van prendre un clar to econòmic. El 12 de maig del 2009, el president del govern central va començar el seu discurs admetent que l'actual era "la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial". Zapatero va anunciar mesures per reactivar sectors com la construcció i l'automoció: la modificació de la deducció de l'IRPF per la compra d'habitatges, la reducció d'un 5% de l'impost de societats a les pimes o ajudes de fins a 2.000 euros per la compra d'un vehicle. Per la seva banda, el cap de l'oposició va demanar al govern espanyol una rectificació "urgent" de la seva política econòmica i va descriure la situació a Espanya com un moment de "recessió, dèficit, deute i atur galopant", amb més de quatre milions d'aturats.
2010: L'Estatut i la crisi
L'últim Debat de Política General fins ara és el que van protagonitzar Zapatero i Rajoy el 14 de juliol de l'any passat. Zapatero va fer un diagnòstic positiu de la situació econòmica i va defensar la jubilació als 67 anys. Rajoy va acusar-lo de "falta de credibilitat" després de "defensar tot allò que fa un any rebutjava", en referència a les mesures d'austeritat, i va exigir-li "dissoldre el Congrés i convocar eleccions generals". Dues setmanes després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, el líder del PSOE va obrir la porta a recuperar alguns aspectes de l'Estatut a través de lleis. Rajoy, per la seva banda, va qualificar la gestió del debat estatutari per part del president espanyol d'"exercici irrepetible d'enganys en totes les direccions", mentre que Zapatero va acusar-lo de voler "guanyar vots a costa de l'enfrontament amb Catalunya".
Observat en conjunt, Rodríguez Zapatero ha brillat en els debats de Política General en què ha participat. O això és el que han percebut els ciutadans: les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques l'han donat com a guanyador del DPG en quatre de les cinc vegades en què s'ha enfrontat a Rajoy. En l'altra ocasió, l'any passat, la majoria dels espanyols va considerar que cap dels dos no havia guanyat el debat.
