Mort (i resurrecció) del català
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
A Catalunya, un país on es parlen 300 idiomes, sovint ens qüestionem sobre la mort de la llengua pròpia. Les respostes solen donar-se des del nas, la intuïció o els arguments de pa sucat amb oli.
Ahir, a l'"Àgora", arran del centenari del naixement de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, vam entrevistar Teresa Cabré, membre de l'ens, catedràtica de Lingüística de la Pompeu Fabra i una dona amb una capacitat comunicativa encomanadissa. Ella va explicar, amb coneixement de causa, que hi ha tres paràmetres objectius per saber si una llengua tendeix a la desaparició. Els tres supòsits perquè una llengua mori són que no en quedi cap parlant, que la llengua no tingui cap prestigi i que la llengua no es vinculi al poder. En els tres casos estem salvats, per bé que el prestigi recula i que el poder econòmic –que sol ser el poder de debò– passa de la llengua molt més que no pas el poder polític.
Ara bé, hi ha unes quantes dades que poden donar resposta als tres supòsits esmentats i que hi poden remar a favor. Mai tanta gent com ara, en tota la història, no havia parlat en català. Som onze milions. És una llengua que es continua parlant en quatre estats (Espanya, França, Andorra i Itàlia). És la 75a més parlada al món i la 12a a Europa. Hi ha més gent que sap català que suec o danès. El català és la 8a llengua en blogs i la 14a al Google. En 126 universitats estrangeres s'imparteixen cursos de català. Formem part del 10% de les llengües del món que hem desenvolupat un sistema d'escriptura. I tenim textos escrits en català, ininterrompudament, des del segle XII.
Doncs bé, tot i així, el govern espanyol no belluga ni una pestanya perquè el català sigui llengua oficial a Europa i, més greu encara, José Bono, i els que l'han precedit, i els que vindran després seu com a presidents del Congrés, prohibeixen l'ús del català a la cambra. És l'únic cas de tota la Unió Europea que una llengua parlada pel 10% del seu territori no pot ser emprada pels seus diputats. Per més que els requi, però, no se'n sortiran. El català no morirà.
Ahir, a l'"Àgora", arran del centenari del naixement de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, vam entrevistar Teresa Cabré, membre de l'ens, catedràtica de Lingüística de la Pompeu Fabra i una dona amb una capacitat comunicativa encomanadissa. Ella va explicar, amb coneixement de causa, que hi ha tres paràmetres objectius per saber si una llengua tendeix a la desaparició. Els tres supòsits perquè una llengua mori són que no en quedi cap parlant, que la llengua no tingui cap prestigi i que la llengua no es vinculi al poder. En els tres casos estem salvats, per bé que el prestigi recula i que el poder econòmic –que sol ser el poder de debò– passa de la llengua molt més que no pas el poder polític.
Ara bé, hi ha unes quantes dades que poden donar resposta als tres supòsits esmentats i que hi poden remar a favor. Mai tanta gent com ara, en tota la història, no havia parlat en català. Som onze milions. És una llengua que es continua parlant en quatre estats (Espanya, França, Andorra i Itàlia). És la 75a més parlada al món i la 12a a Europa. Hi ha més gent que sap català que suec o danès. El català és la 8a llengua en blogs i la 14a al Google. En 126 universitats estrangeres s'imparteixen cursos de català. Formem part del 10% de les llengües del món que hem desenvolupat un sistema d'escriptura. I tenim textos escrits en català, ininterrompudament, des del segle XII.
Doncs bé, tot i així, el govern espanyol no belluga ni una pestanya perquè el català sigui llengua oficial a Europa i, més greu encara, José Bono, i els que l'han precedit, i els que vindran després seu com a presidents del Congrés, prohibeixen l'ús del català a la cambra. És l'únic cas de tota la Unió Europea que una llengua parlada pel 10% del seu territori no pot ser emprada pels seus diputats. Per més que els requi, però, no se'n sortiran. El català no morirà.
