Barcelona

El Suprem obliga l'ús del castellà com a llengua vehicular a les escoles, un any després de la sentència del TC sobre l'Estatut

El 28 de juny d'ara fa un any, el Tribunal Constitucional emetia la sentència contra l'Estatut, amb quatre anys de retard i amb el mandat d'uns quants magistrats caducat. La sentència ha generat jurisprudència restrictiva sobre aspectes bàsics com la llengua, la justícia i el finançament. De moment, les conseqüències més visibles d'aquesta jurisprudència s'han vist en les tres sentències del Tribunal Suprem en què s'obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles.

Actualitzat
Ja fa un any que el Tribunal Constitucional va dictar sentència sobre l'Estatut. Va revocar, totalment, o en part, 14 articles, i en va reinterpretar 23 més i 4 disposicions addicionals. Els preceptes més significatius que van ser modificats feien referència a la llengua i el finançament autonòmic. També es va rebutjar qualsevol intent de tenir un poder judicial català diferenciat.

Durant aquest any, s'han detectat alguns efectes de la resolució en la vida dels catalans. Les conseqüències més visibles s'han vist en les tres sentències del Tribunal Suprem en què s'obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles. El president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer, un dels membres que van elaborar per encàrrec del tripartit un informe sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, ha criticat al programa "Els matins" de TV3 les limitacions de la descentralització política i, ara també, de l'autonomia administrativa. També s'ha mostrat a favor de reformar la Constitució.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbós, ha manifestat: "En l'aplicació que en fa el Suprem sembla posar en dubte la política d'immersió lingüística que fins ara s'ha desenvolupat".

Una altra conseqüència de la sentència del TC seria la desaparició del concepte de bilateralitat en les relacions amb el govern espanyol en matèria de finançament. Arbós alerta que recuperar algunes competències escapçades a través de reformar lleis orgàniques no és una bona solució, però adverteix dels riscos que comportaria reformar la Constitució, atès el gir centralista que detecta en el PP i el PSOE. "Pensar en una reforma de la Constitució és en teoria desitjable però políticament és suïcida", manifesta Arbós, que afegeix: "La deixarien pitjor que l'any 78. N'estic convençut". Així doncs, conclou: "L'alternativa del peix al cove sembla l'única viable".

En el discurs inicial del Debat de Política General de l'any passat, el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, es va comprometre a buscar vies legals alternatives perquè es poguessin aplicar alguns dels articles anul·lats pel Constitucional. Va assegurar que hi havia possibilitat de recuperar els aspectes que havien estat declarats inconstitucionals per les formes i no pel contingut. Un any després, però, el compromís de Zapatero d'explorar vies alternatives ha quedat en paper mullat.

Sigui com sigui, la sentència va voler puntualitzar l'absència de pes jurídic de la definició de "nació" i en van destacar les retallades en matèria lingüística i judicial i va derivar en la gran manifestació del 10-J, quan milers de persones van sortir al carrer.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut