La majoria d'usuaris tenen un concepte erroni de les amenaces actuals per al seu ordinador
Les ciberamenaces canvien més ràpid que la percepció dels usuaris. Els virus i "malware" que corren per la xarxa són diferents dels de fa cinc anys, però els mites encara es mantenen. Segons un estudi d'una empresa de seguretat a internet, G Data, la majoria d'usuaris no l'encerta a l'hora de definir les característiques del programari maliciós actual. Ara els virus són silenciosos i no arriben per correu electrònic, sinó per web. A més, les P2P i les pàgines pornogràfiques no són les principals vies d'entrada.
La majoria d'usuaris tenen un concepte erroni de les amenaces d'internet. Segons un estudi de G Data, els cibernautes continuen pensant que els virus funcionen d'una manera que fa temps que van deixar enrere. La velocitat amb què canvien les ciberamenaces ha convertit el que fa cinc anys eren fets en els principals mites d'internet.
En primer lloc, el 93% dels internautes consideren que un ordinador infectat és fàcil de detectar. Asseguren que es bloqueja, funciona més lent o genera indiscriminadament finestres emergents. Només el 7% consideren que un virus pot ser totalment indetectable a simple vista.
El fet és que, ara per ara, la majoria de "malware" intenta passar desapercebut. Ha quedat enrere l'època en què l'ego dels "crackers" competia per crear el millor virus. Fa anys que els programes que afecten els ordinadors són ara per robar dades sense que es noti o per fer-los servir com a centres per enviar correu brossa.
El segon mite: el correu electrònic és la principal via d'entrada dels programes maliciosos. El 54% dels enquestats -el 58% dels espanyols- per G Data ho creuen així. El cert és que això era un fet fa anys, però ara els ciberdelinqüents utilitzen altres formes d'arribar a les seves víctimes. La principal via són les xarxes socials i llocs web manipulats.
Tercer mite: no es pot infectar un ordinador només per haver visitat una pàgina web. Això també ha canviat. Segons G Data, fa anys que es pot infectar un ordinador a través de descàrregues silencioses ("drive-by-download") que s'executen quan s'entra en una pàgina web.
Quart mite: les plataformes P2P i els llocs de descàrrega de torrents són un niu de "malware". Això és parcialment cert. Hi ha molts arxius compartits i alguns tenen contingut perjudicial o directament són virus, però la major part dels programes nocius es propaguen mitjançant pàgines web adulterades.
Cinquè mite: les pàgines de pornografia són més perilloses que la resta. El 37% dels enquestats consideren que hi ha major perill d'infecció en webs amb pornografia que a la resta de llocs. La realitat és que la indústria del porno genera molts diners i el propietari d'una web dedicada a explotar aquests continguts s'estima més garantir un bon servei i segur que no pas infectar els usuaris.
En primer lloc, el 93% dels internautes consideren que un ordinador infectat és fàcil de detectar. Asseguren que es bloqueja, funciona més lent o genera indiscriminadament finestres emergents. Només el 7% consideren que un virus pot ser totalment indetectable a simple vista.
El fet és que, ara per ara, la majoria de "malware" intenta passar desapercebut. Ha quedat enrere l'època en què l'ego dels "crackers" competia per crear el millor virus. Fa anys que els programes que afecten els ordinadors són ara per robar dades sense que es noti o per fer-los servir com a centres per enviar correu brossa.
El segon mite: el correu electrònic és la principal via d'entrada dels programes maliciosos. El 54% dels enquestats -el 58% dels espanyols- per G Data ho creuen així. El cert és que això era un fet fa anys, però ara els ciberdelinqüents utilitzen altres formes d'arribar a les seves víctimes. La principal via són les xarxes socials i llocs web manipulats.
Tercer mite: no es pot infectar un ordinador només per haver visitat una pàgina web. Això també ha canviat. Segons G Data, fa anys que es pot infectar un ordinador a través de descàrregues silencioses ("drive-by-download") que s'executen quan s'entra en una pàgina web.
Quart mite: les plataformes P2P i els llocs de descàrrega de torrents són un niu de "malware". Això és parcialment cert. Hi ha molts arxius compartits i alguns tenen contingut perjudicial o directament són virus, però la major part dels programes nocius es propaguen mitjançant pàgines web adulterades.
Cinquè mite: les pàgines de pornografia són més perilloses que la resta. El 37% dels enquestats consideren que hi ha major perill d'infecció en webs amb pornografia que a la resta de llocs. La realitat és que la indústria del porno genera molts diners i el propietari d'una web dedicada a explotar aquests continguts s'estima més garantir un bon servei i segur que no pas infectar els usuaris.
