El físic català Joan Ignasi Cirac Sasturain, guardonat amb el Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2006
El físic català Joan Ignasi Cirac Sasturain ha estat el guanyador del Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica d'enguany. Cirac Sasturain, nascut a Manresa el 1965, és el científic més jove que s'endú aquest premi i ha superat en les últimes votacions les candidatures conjuntes dels biòlegs Ginés Morata i Peter Lawrence i dels químics Avelino Corma i James Fraser Stoddar. Cirac, que dirigeix el Departament d'Òptica Quàntica de l'Institut Max Planck alemany, s'ha mostrat "molt satisfet" i "agraït". El jurat li ha concedit el premi "pel seu lideratge mundial en la proposta i el desenvolupament de la informació quàntica".
"Estic molt satisfet, honrat i agraït", ha declarat el físic des de Berlín, on viu des de fa quatre anys i mig, i ha explicat que el seu nom era a la llista de favorits des de fa uns quants anys i que per això tenia especial curiositat per saber si arribaria a la final.
Cirac Sasturain ha afirmat que un dels seus objectius és "revolucionar el món informàtic" trobant aplicacions pràctiques a les regles quàntiques per als ordinadors, ja que fent servir aquest sistema en lloc del tradicional, els ordinadors farien "càlculs infinitament més ràpids que ara".
El jurat ha decidit concedir el premi a Joan Ignasi Cirac Sasturain "pel seu lideratge mundial en la proposta i el desenvolupament de la informació quàntica, una nova ciència del segle XXI que sorgeix de combinar dues de les creacions més notables de la ciència del segle XX: d'una banda, la física quàntica, que explica el comportament de la matèria a nivell atòmic i subatòmic i, de l'altra, la teoria de la informació, que descriu el processament, emmagatzematge i transmissió de les dades".
L'acta del jurat afegeix que "el professor Cirac és un referent internacional que ha produït algunes de les idees més originals i brillants en el camp de la informació quàntica, com la teoria quàntica de la llum i la física atòmica". A més, conclou el jurat, "les seves contribucions estan sent decisives per al desenvolupament de les comunicacions completament segures, gràcies a mètodes de xifratge quàntic, i per a la construcció d'ordinadors potencialment capaços de realitzar càlculs que sobrepassen els límits actuals de la supercomputació".
