La plataforma No Retalleu la Cultura presenta les al·legacions a la llei òmnibus
La plataforma No Retalleu la Cultura, que agrupa 16 associacions d'artistes i creadors, ha presentat davant el gabinet jurídic de la Generalitat les seves al·legacions contra la llei òmnibus", que creuen que "modifica l'actual model de gestió cultural". Una hora i mitja abans que acabés el termini per poder-hi presentar al·legacions, una vintena de creadors culturals com els escriptors Miquel de Palol, Maria Barbal i Sílvia Alcántara, el músic Max Sunyer o l'artista Florenci Guntín han donat a conèixer les seves objeccions a l'avantprojecte de llei de simplificació d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica.
En el document que s'ha lliurat al gabinet jurídic de la Generalitat aquest dilluns es fa un èmfasi especial en el fet que en la redacció d'aquest avantprojecte de llei no s'han consultat les persones afectades per les polítiques culturals, ni tampoc el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i la Institució de les Lletres Catalanes.
Els artistes critiquen que aquests dos organismes perdran funcions executives i tindran un paper purament assessor. La plataforma considera que el CoNCA és el "garant de la llibertat d'expressió i creació, ja que les seves decisions es basen exclusivament en criteris artístics" i que la seva desaparició suposaria "un greu retrocés cap a antigues i anacròniques fórmules despòtiques de política cultural".
Tampoc no veuen amb bons ulls que es converteixi la Institució de les Lletres Catalanes "en una simple comissió assessora, sense cap funció executiva, que passaria al mastodòntic nou Institut Català de Creació i Empreses Culturals".
Els artistes critiquen que aquests dos organismes perdran funcions executives i tindran un paper purament assessor. La plataforma considera que el CoNCA és el "garant de la llibertat d'expressió i creació, ja que les seves decisions es basen exclusivament en criteris artístics" i que la seva desaparició suposaria "un greu retrocés cap a antigues i anacròniques fórmules despòtiques de política cultural".
Tampoc no veuen amb bons ulls que es converteixi la Institució de les Lletres Catalanes "en una simple comissió assessora, sense cap funció executiva, que passaria al mastodòntic nou Institut Català de Creació i Empreses Culturals".
