Evangelos Venizelos, el ministre grec de Finances
El ministre grec de Finances, Evangelos Venizelos
Atenes

Papandreu prepara un referèndum a la tardor sobre les reformes del sistema polític grec

El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha demanat unitat política per fer front a una situació crítica després que hagi sol·licitat a l'FMI i la Unió Europea ajuda per a un segon rescat. En l'inici del debat de la moció de confiança, que ell mateix va demanar, Papandreu ha alertat que la unitat és necessària per evitar la fallida del país i ha demanat suport a les mesures d'austeritat, conscient que s'hauran d'aplicar noves retallades salarials i en les pensions, així com portar a terme diverses mesures sobre la recaptació i la privatització. Papandreu també ha anunciat la convocatòria d'un referèndum sobre reformes estructurals que calen per canviar el sistema administratiu.

Actualitzat
El que cal és unitat davant la situació crítica de Grècia. Així de contundent s'ha mostrat el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, en l'inici del debat de la moció de confiança que ell mateix va sol·licitar per tal de ratificar la confiança del sistema polític grec. Papandreu ha advertit que cal aquesta unitat política per evitar la fallida del país hel·lènic i una "catàstrofe per a la credibilitat" de l'economia grega i els seus bancs.

Després de la remodelació del govern grec, amb el canvi del ministre de Finances pel fins ara titular de Defensa Evangelos Venizelos, el cap de l'executiu grec ha demanat suport al paquet de mesures d'austeritat per evitar que l'Estat faci fallida. Per això, ha anunciat que convocarà un referèndum sobre les reformes estructurals que calen per canviar el sistema administratiu. Papandreu, que ha insistit que la imatge de divisió no ajuda el país, ha afirmat que les reserves s'esgotarien aviat si no arriba una nova ajuda del Fons Monetari Internacional i de la Unió Europea. De fet, aquest diumenge l'Eurogrup ha començat una reunió extraordinària per mirar de consensuar les condicions d'un segon pla de rescat de les finances hel·lèniques. Després de més de 20 mesos de lluita per treure el país de la bancarrota, Grècia ha reconegut que no pot retornar part dels 110.000 milions d'euros que ha rebut del Fons Monetari Internacional i la zona euro i que necessita més liquiditat.

Precisament, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, és l'home amb qui Papandreu s'entrevistarà per parlar de les noves condicions del préstec i de les mesures que Grècia adoptarà per rebaixar un dèficit que en els últims 12 mesos s'ha reduït en un terç, fins al 10,5%. El nou ministre d'Economia grec ha afirmat que "marxa del Ministeri de Defensa per anar a la guerra de debò". Venizelos s'ha erigit com el protagonista del rescat econòmic grec que ha d'afrontar l'executiu de Papandreu. El govern és conscient que noves retallades salarials i en les pensions, així com diverses mesures sobre la recaptació i la privatització, seran necessàries per satisfer una Unió Europea dividida i impacient, de la qual esperen 12.000 milions del cinquè tram de l'ajuda externa.
Anar al contingut