Barcelona

L'atur entre els universitaris és inferior que en la resta de la població, però en feines precàries

Tot i la percepció social que de vegades es pugui transmetre, l'índex d'atur entre els llicenciats universitaris és inferior que en la resta de la població. És una de les dades que destaquen de l'estudi que publica anualment la Fundació Coneixement i Desenvolupament, amb seu a Barcelona, sobre el paper de les universitats en el progrés econòmic i social. Segons l'informe, a finals del 2010 la desocupació entre els llicenciats era del 9,4%, mentre que a la resta de la població era del 18%. La part negativa és que només el 70% dels universitaris fan feines d'acord amb la seva titulació. Un 20% estan sotapagats.

Actualitzat
La Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), amb seu a Barcelona, analitza cada any el paper de les universitats en el progrés econòmic i social d'Espanya. Un equip d'experts, dirigits pel catedràtic Francesc Solé Parellada, ha publicat l'informe anual, en què destaquen que l'atur és 8 punts més baix entre els universitaris.

L'estudi constata que si la taxa d'atur era del 18% de la població activa a finals de l'any passat, en el cas dels titulats universitaris la taxa baixa fins al 10%.

Les xifres confirmen que una bona formació encara ajuda a trobar feina. La dada negativa, però, és que només el 70% dels universitaris tenen una feina d'acord amb les seves qualificacions, mentre que prop del 20% treballen en ocupacions per sota de les seves titulacions.

Les universitats catalanes, les millors de l'Estat

Les universitats catalanes encapçalen la majoria de rànquings en matèria d'investigació i rendiment a l'estat espanyol segons l'informe anual de la CyD. Les set universitats públiques catalanes presencials s'imposen a les altres quaranta universitats de la resta de l'Estat i guanyen, de llarg, en la particular "lliga" del sistema universitari espanyol.

Quan a la taxa de rendiment, per exemple, és a dir el nombre de crèdits aprovats sobre el total de crèdits matriculats, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) és la primera, amb un 83,5%. I cap universitat catalana baixa del lloc onzè, amb taxes d'entre el 73% i el 70%.

En despesa per estudiant, la millor situada és la Politècnica de Catalunya (UPC), que hi inverteix 9.670 euros, i entre les cinc primeres hi ha també la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la de Lleida.

Pel que fa a estudiants per professor, la primera és la de Saragossa, amb nou, però entre les deu primeres, amb deu estudiants per professor de mitjana, n'hi ha tres de catalanes: Lleida, Girona i la UPC.

En nombre de professors doctors, la primera és la Complutense de Madrid, amb el 89%, i les primeres catalanes, en els llocs novè i desè, són la Universitat de Barcelona (UB) i la UAB, amb tres de cada quatre professors que són doctors.

En nombre de tesis publicades, en proporció amb el nombre de doctors, la primera d'Espanya és la UAB, seguida de la UPF i, en cinquè lloc, la UB. I per articles científics i investigacions publicades, guanya l'Autònoma de Madrid, seguida de tres catalanes: UAB, UB i URV. Precisament la Universitat Rovira i Virgili (URV) encapçala el rànquing en nombre d'alumnes per aules d'informàtica.

D'altra banda, la Universitat de Lleida és la primera d'Espanya en nombre d'alumnes per biblioteques.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut