Constituïts els ajuntaments catalans, excepte els de Barcelona i Girona, amb un gran increment d'alcaldies per a CiU
945 dels 947 ajuntaments catalans han nomenat aquest dissabte els seus alcaldes pels propers quatre anys, després de tres setmanes de negociacions intenses per formar governs. Els dos consistoris que encara no es constituiran són els de Barcelona i Girona, ja que el PP a la capital catalana i ERC a la ciutat gironina han presentat recursos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per impugnar el recompte de vots.
Excepte a municipis com Lleida, on el 22 de maig es van produir majories absolutes, la majoria de pobles i ciutats catalans han travessat tres setmanes de converses entre partits per arribar a pactes de govern, algunes especialment intenses.
N'han destacat les negociacions a Tarragona, on fins a l'últim moment CiU i el PP han sospesat la possibilitat d'aliar-se per desbancar de l'Ajuntament el PSC, tot i que finalment s'ha imposat la tesi de la direcció de CiU de respectar la llista més votada. Josep Fèlix Ballesteros, doncs, revalidarà l'alcaldia aconseguida fa quatre anys.
Seguint el mateix criteri, la federació nacionalista ha permès que l'Ajuntament de Badalona passi a ser encapçalat pel candidat del PP, Xavier García Albiol, després de diverses setmanes negociant amb el PSC i ICV-EUiA per impedir l'accés al govern municipal del dur discurs sobre immigració fet pels populars en aquesta ciutat.
Un altre dels municipis que ha atret els focus durant aquestes setmanes ha estat el Vendrell, on finalment PSC i CiU formaran govern després que la federació va insinuar que acceptaria el suport de PxC per dirigir el municipi tot i que el PSC havia estat la llista més votada.
CiU guanya i el PP creix
El mapa definitiu dels ajuntaments catalans reflecteix el creixement experimentat a les eleccions pel PP i CiU, que tindran més pes al territori, mentre que el PSC i ERC certifiquen els efectes de les seves debacles electorals. El proper mandat posarà a prova també el paper que jugarà PxC als ajuntaments catalans després d'escalar fins a 67 regidors a tot Catalunya i d'irrompre en ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat o Mataró.
En total, Convergència té una trentena d'alcaldes a capitals comarcals. Per primer cop governaran a Mataró i a Reus. També ho faran, els primers dos anys, al Vendrell. Un pacte gairebé "in extremis" per no dependre dels vots de Plataforma per Catalunya ha donat pas a un govern sociovergent.
Els socialistes han perdut una bona part de l'històric poder municipal que tenien. Conserven Sabadell i Terrassa, i a Lleida, Granollers i Falset disposen de majoria absoluta. Esquerra governarà a Solsona, però ha perdut ciutats tan significatives com Ripoll o Puigcerdà, població, aquesta última, on tenien majoria absoluta. Iniciativa per Catalunya-Verds recupera l'alcaldia de Sant Feliu de Llobregat i a Vielha l'alcalde serà de Convergència Democràtica Aranesa gràcies a un pacte amb el PP.
Els populars han aconseguit fer-se un lloc en feus que fins ara els havien estat molt desfavorables. A Castelldefels, Manuel Reyes és el primer alcalde del PP al Baix Llobregat. A Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, Xavier García Albiol governarà en minoria després de 32 anys de govern ininterromput del PSC.
Tant a Barcelona com a Girona, on els ajuntaments passaran de les mans dels socialistes a les de Convergència després de 32 anys, no es constituiran fins a l'1 de juliol pels recursos electorals presentats pel PP i Esquerra, respectivament.
A Espanya
Al conjunt de l'Estat també s'han constituït els ajuntaments. La majoria d'alcaldies estan des de fa dies definides, mentre que en algunes ciutats les negociacions s'han allargat fins a l'últim moment. A Sant Sebastià, el PP i el Partit Socialista s'han aliat, però en no tenir el suport del PNB, el candidat de Bildu, Juan Karlos Izaguirre, en serà l'alcalde. Bildu també estarà al capdavant de més de la meitat dels ajuntaments de Guipúscoa.
A Andalusia, bastions de l'esquerra, com Sevilla i Còrdova, passen a mans del PP. En 30 municipis andalusos, la decisió d'Esquerra Unida pot condicionar el color polític del govern municipal.
N'han destacat les negociacions a Tarragona, on fins a l'últim moment CiU i el PP han sospesat la possibilitat d'aliar-se per desbancar de l'Ajuntament el PSC, tot i que finalment s'ha imposat la tesi de la direcció de CiU de respectar la llista més votada. Josep Fèlix Ballesteros, doncs, revalidarà l'alcaldia aconseguida fa quatre anys.
Seguint el mateix criteri, la federació nacionalista ha permès que l'Ajuntament de Badalona passi a ser encapçalat pel candidat del PP, Xavier García Albiol, després de diverses setmanes negociant amb el PSC i ICV-EUiA per impedir l'accés al govern municipal del dur discurs sobre immigració fet pels populars en aquesta ciutat.
Un altre dels municipis que ha atret els focus durant aquestes setmanes ha estat el Vendrell, on finalment PSC i CiU formaran govern després que la federació va insinuar que acceptaria el suport de PxC per dirigir el municipi tot i que el PSC havia estat la llista més votada.
CiU guanya i el PP creix
El mapa definitiu dels ajuntaments catalans reflecteix el creixement experimentat a les eleccions pel PP i CiU, que tindran més pes al territori, mentre que el PSC i ERC certifiquen els efectes de les seves debacles electorals. El proper mandat posarà a prova també el paper que jugarà PxC als ajuntaments catalans després d'escalar fins a 67 regidors a tot Catalunya i d'irrompre en ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat o Mataró.
En total, Convergència té una trentena d'alcaldes a capitals comarcals. Per primer cop governaran a Mataró i a Reus. També ho faran, els primers dos anys, al Vendrell. Un pacte gairebé "in extremis" per no dependre dels vots de Plataforma per Catalunya ha donat pas a un govern sociovergent.
Els socialistes han perdut una bona part de l'històric poder municipal que tenien. Conserven Sabadell i Terrassa, i a Lleida, Granollers i Falset disposen de majoria absoluta. Esquerra governarà a Solsona, però ha perdut ciutats tan significatives com Ripoll o Puigcerdà, població, aquesta última, on tenien majoria absoluta. Iniciativa per Catalunya-Verds recupera l'alcaldia de Sant Feliu de Llobregat i a Vielha l'alcalde serà de Convergència Democràtica Aranesa gràcies a un pacte amb el PP.
Els populars han aconseguit fer-se un lloc en feus que fins ara els havien estat molt desfavorables. A Castelldefels, Manuel Reyes és el primer alcalde del PP al Baix Llobregat. A Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, Xavier García Albiol governarà en minoria després de 32 anys de govern ininterromput del PSC.
Tant a Barcelona com a Girona, on els ajuntaments passaran de les mans dels socialistes a les de Convergència després de 32 anys, no es constituiran fins a l'1 de juliol pels recursos electorals presentats pel PP i Esquerra, respectivament.
A Espanya
Al conjunt de l'Estat també s'han constituït els ajuntaments. La majoria d'alcaldies estan des de fa dies definides, mentre que en algunes ciutats les negociacions s'han allargat fins a l'últim moment. A Sant Sebastià, el PP i el Partit Socialista s'han aliat, però en no tenir el suport del PNB, el candidat de Bildu, Juan Karlos Izaguirre, en serà l'alcalde. Bildu també estarà al capdavant de més de la meitat dels ajuntaments de Guipúscoa.
A Andalusia, bastions de l'esquerra, com Sevilla i Còrdova, passen a mans del PP. En 30 municipis andalusos, la decisió d'Esquerra Unida pot condicionar el color polític del govern municipal.
