Yoani Sánchez: "Cap govern té dret a endarrerir un país per controlar la informació"
Fa anys que la bloguera cubana Yoani Sánchez no pot sortir del seu país. El blog que va crear el 2007, "Generación Y", incomoda el govern per les seves cròniques de la realitat cubana. Té la casa vigilada i les trucades telefòniques controlades. Ser el seu amic a l'"Illa dels desconnectats", com ella l'anomena, pot ser un problema. Malgrat tot, no calla i explica sense embuts el que passa als carrers. A Twitter la segueixen més de 130.000 persones i els seus textos al blog acumulen milers de comentaris. En només tres anys també ha recopilat premis internacionals de periodisme i reconeixement per la seva tasca. Ara acaba de publicar el llibre "Wordpress. Un blog per parlar al món" (Ed. Anaya).
Quan el lector accedeix al blog de la filòloga Yoani Sánchez, "Generación Y", pot tenir la sensació que està escrit des de fora de l'illa, per l'atreviment amb què s'expressen els fets durs que passen als carrers de l'Havana o d'un poble de la província de Matanzas. Des de la vivència personal de l'emigració de joves i familiars a la cerca d'un futur esperançador fins als eufemismes fets servir pel règim cubà en referir-se als presoners o dissidents.
Aquesta cronista és també una defensora del dret a no callar. "Fa temps que ja no hi ha retorn al mutisme. El blog 'Generación Y' va fondre la màscara que vaig portar durant molts anys i va deixar a la intempèrie una nova cara", explica Sánchez al llibre que acaba de publicar: "Wordpress. Un blog per parlar al món" (Ed. Anaya). Segons la bloguera cubana el seu país passa per moments d'indecisions polítiques que provoquen una frustració generalitzada en la població. "Els cubans tenim falta d'expectatives, no sabem què passarà demà o passat demà".
Durant l'entrevista, Yoani Sánchez ha explicat que els mots "llibertat" i "internet" són sinònims perillosos perquè el govern de Raúl Castro està molt a sobre de les opinions sobre la realitat nacional que arriben de l'exterior. "La xarxa s'ha convertit en un enemic temible. El govern tem que es desestabilitzi la ideologia imperant a través de les comunicacions per internet".
Com s'ho fa per bloguejar i twittejar?
Quan el lector accedeix al blog "Generación Y" no té ni idea de les traves que ha de passar la seva autora per publicar a internet. Diu la bloguera que l'aventura de postejar des de Cuba pot resultar absurda per a algú que no visqui a l'"Illa dels desconnectats", com ella denomina el seu país. "Només el 2,9% podem accedir a internet de manera esporàdica i accidentada. No tinc un accés domèstic perquè aquest és un privilegi per als alts funcionaris. Depenc de les connexions a internet dels hotels, on una hora d'accés és un terç del salari mensual d'aquí. He d'estalviar el temps i els kb, em connecto una vegada a la setmana o cada deu dies. En una verdadera carrera contrarellotge tracto de mantenir actualitzat el meu blog. Però sóc una internauta a cegues, una 'minusvàlida' per les deficiències tecnològiques que patim".
Un blog que no hauria d'existir perquè el govern de Raúl Castro el va bloquejar el 2008. "El meu gran capital són els amics i col·laboradors que tinc per tot el món". Desenes de comentaristes l'ajuden i tradueixen a 20 llengües, inclosa la catalana, cadascun dels seus textos. Uns textos que, en una internet tan global i immensa podrien passar desapercebuts, però acumulen, com a poc, milers de comentaris.
Si algú no segueix Yoani Sánchez pel seu blog, ho fa en 140 caràcters, a través de les piulades que intermitentment va deixant al Twitter. Són més de 130.000 els seguidors que té, malgrat que ella no pot llegir res del que publiquen els altres. "Per mi, ha estat la gran revelació dels dos darrers anys a Cuba. Quan vaig descobrir que podia piular a través d'SMS, vaig explotar l'eina. Pels cubans, Twitter ens permet enviar un SOS amb una immediatesa i efectivitat enormes".
Missatge a l'aldea global
Aquesta bloguera cubana que diu escriure "petites vinyetes de la realitat i a temps passat" se sent com una "diminuta ciutadana a l'estil Robison Crusoe que un dia va llançar una ampolla al mar"-el seu blog- per explicar la seva quotidianitat.
I a internet, a través dels seus textos o dels seus tuits, destil·la unes ganes terribles de sentir-se tecnològicament en el segle 21. Yoani Sánchez deixa un missatge final a la xarxa: "Els cubans volem formar part de l'aldea global que és internet. Cap govern té dret d'endarrerir dècades a un país per controlar la informació i les notícies que hi entrin. Per tant, depenem de la pressió i la veu dels internautes de tot el món perquè nosaltres no continuem vivint més així en aquesta illa dels desconnectats".
Aquesta cronista és també una defensora del dret a no callar. "Fa temps que ja no hi ha retorn al mutisme. El blog 'Generación Y' va fondre la màscara que vaig portar durant molts anys i va deixar a la intempèrie una nova cara", explica Sánchez al llibre que acaba de publicar: "Wordpress. Un blog per parlar al món" (Ed. Anaya). Segons la bloguera cubana el seu país passa per moments d'indecisions polítiques que provoquen una frustració generalitzada en la població. "Els cubans tenim falta d'expectatives, no sabem què passarà demà o passat demà".
Durant l'entrevista, Yoani Sánchez ha explicat que els mots "llibertat" i "internet" són sinònims perillosos perquè el govern de Raúl Castro està molt a sobre de les opinions sobre la realitat nacional que arriben de l'exterior. "La xarxa s'ha convertit en un enemic temible. El govern tem que es desestabilitzi la ideologia imperant a través de les comunicacions per internet".
Com s'ho fa per bloguejar i twittejar?
Quan el lector accedeix al blog "Generación Y" no té ni idea de les traves que ha de passar la seva autora per publicar a internet. Diu la bloguera que l'aventura de postejar des de Cuba pot resultar absurda per a algú que no visqui a l'"Illa dels desconnectats", com ella denomina el seu país. "Només el 2,9% podem accedir a internet de manera esporàdica i accidentada. No tinc un accés domèstic perquè aquest és un privilegi per als alts funcionaris. Depenc de les connexions a internet dels hotels, on una hora d'accés és un terç del salari mensual d'aquí. He d'estalviar el temps i els kb, em connecto una vegada a la setmana o cada deu dies. En una verdadera carrera contrarellotge tracto de mantenir actualitzat el meu blog. Però sóc una internauta a cegues, una 'minusvàlida' per les deficiències tecnològiques que patim".
Un blog que no hauria d'existir perquè el govern de Raúl Castro el va bloquejar el 2008. "El meu gran capital són els amics i col·laboradors que tinc per tot el món". Desenes de comentaristes l'ajuden i tradueixen a 20 llengües, inclosa la catalana, cadascun dels seus textos. Uns textos que, en una internet tan global i immensa podrien passar desapercebuts, però acumulen, com a poc, milers de comentaris.
Si algú no segueix Yoani Sánchez pel seu blog, ho fa en 140 caràcters, a través de les piulades que intermitentment va deixant al Twitter. Són més de 130.000 els seguidors que té, malgrat que ella no pot llegir res del que publiquen els altres. "Per mi, ha estat la gran revelació dels dos darrers anys a Cuba. Quan vaig descobrir que podia piular a través d'SMS, vaig explotar l'eina. Pels cubans, Twitter ens permet enviar un SOS amb una immediatesa i efectivitat enormes".
Missatge a l'aldea global
Aquesta bloguera cubana que diu escriure "petites vinyetes de la realitat i a temps passat" se sent com una "diminuta ciutadana a l'estil Robison Crusoe que un dia va llançar una ampolla al mar"-el seu blog- per explicar la seva quotidianitat.
I a internet, a través dels seus textos o dels seus tuits, destil·la unes ganes terribles de sentir-se tecnològicament en el segle 21. Yoani Sánchez deixa un missatge final a la xarxa: "Els cubans volem formar part de l'aldea global que és internet. Cap govern té dret d'endarrerir dècades a un país per controlar la informació i les notícies que hi entrin. Per tant, depenem de la pressió i la veu dels internautes de tot el món perquè nosaltres no continuem vivint més així en aquesta illa dels desconnectats".
