janquim

"Hackers" europeus creen a Barcelona aplicacions amb les dades del patrimoni digital que ofereix Europeana

Més d'un centenar de desenvolupadors treballen al mateix temps en quatre ciutats d'Europa per crear aplicacions que posin a l'abast dels ciutadans més de 19 milions de dades. Es tracta d'una acció empresa per Europeana, el portal que ofereix els continguts digitalitzats del patrimoni cultural. Un dels llocs de trobada és el Museu Picasso de Barcelona.

Actualitzat
Una trentena de desenvolupadors europeus treballen durant dos dies a les instal·lacions del Museu Picasso de Barcelona amb l'objectiu de crear aplicacions útils basades en les dades obertes d'Europeana. La trobada se celebra a la vegada en tres ciutats més: Londres, Estocolm i Poznan. La finalitat és obtenir els prototipus de noves aplicacions que facin servir els prop de 19 milions de dades que ja acumula Europeana, un portal que presenta documents, imatges i pel·lícules dels arxius de més 1.500 institucions culturals de la Unió Europea.

La tasca d'Europeana és ingent i en aparença sense final, ja que digitalitzar i indexar tots els continguts culturals del continent és un objectiu que ratlla l'inefable, però els resultats es van fent visibles, tant per l'impuls que aporta en la difusió del patrimoni amb les noves tecnologies com pel seu esforç d'aprofitar el coneixement dels més experts.

En això consisteix aquesta cita, anomenada "Hack4Europe!", enfocada amb claredat a implicar els desenvolupadors perquè utilitzin les dades que Europeana els posa a l'abast.

Accés al patrimoni digitalitzat

D'entre els prototipus creats en aquests dos dies hi haurà quatre guanyadors, en categories que tenen en compte el potencial comercial, l'impacte social i la innovació. Com explica al 3cat24 la búlgara Milena Popova, que és a la ciutat en representació d'aquest projecte europeu, la voluntat és "millorar l'accés de les persones a les col·leccions". Les noves aplicacions que es creen han d'ajudar els ciutadans de la Unió a entendre aquesta "megacol·lecció" i a gaudir dels seus continguts.

Les aplicacions guanyadores s'hauran d'afinar fins que siguin eines d'ús senzill que puguin arribar al màxim de persones. El procés podria requerir uns quants mesos, de manera que el resultat autèntic d'aquesta trobada que té lloc al barri barceloní de la Ribera no es podrà avaluar de seguida, però Popova destaca aquest afany d'Europeana per obrir les seves dades als "hackers", per "comptar amb el seu talent creatiu orientat a serveis per a tothom".

Aquesta trobada en quatre ciutats és el segon pas que Europeana emprèn en la mateixa direcció, després que fa pocs mesos se'n va fer un assaig a la seu d'una institució sobre l'audiovisual a Hilversum, als Països Baixos.

Els primers resultats van animar els organitzadors a estendre la proposta. Encara són prototips per acabar d'ajustar, però mostren les oportunitats que hi ha. No és la primera vegada que el "model holandès" interessa a altres països. Amsterdam ha posat en marxa una relació d'acords entre els responsables municipals i els "hackers" per convertir les dades públiques de l'administració local en serveis útils als seus habitants.

Dades obertes

L'obertura de dades és un procés que a poc a poc va quallant en el sector públic. El govern de Catalunya i diversos ajuntaments com els de Barcelona, Badalona i Lleida ja s'hi han posat. El concepte de "dades obertes" és força clar: les dades públiques són de tothom, les administracions en fan la gestió però no en tenen la propietat. Per això és natural que s'obri l'accés i que es pretengui que uns tercers puguin crear serveis útils. De fet, tot i que a Catalunya es troba en una etapa incipient, ja hi ha equips que hi treballen.

La novetat és que aquesta vegada s'obren dades que són fruit de la digitalització del patrimoni cultural. El volum és tan important que caldran moltes accions més com la que avui ha començat a Barcelona. Però la primera passa ja s'ha fet i des d'avui aquesta petja indica una ruta que no ha de tenir aturador.

El model d'un concurs amb un temps limitat sembla respondre prou bé a aquesta necessitat d'implicar els programadors i espreme'n la imaginació. Fa pocs dies s'ha celebrat a Madrid el repte "Abredatos", en què un equip de l'Anoia va ser reconegut amb el segon premi.

Museu amb estratègia digital

L'elecció del Museu Picasso com a actor en aquest projecte disposa d'un argumentari molt potent. Des de l'any 2006, aquesta institució ha emprès una renovació del seu discurs per "acostar-se als usuaris", com explica Conxa Rodà, la seva responsable de l'estratègia digital, per a qui aquests recursos no són una finalitat sinó "un instrument per a la política de màxima proximitat".

No fa gaire, el Picasso va ser el punt de trobada escollit per posar d'acord els professionals dels museus i els viquipedistes, és a dir, els autors d'aquesta enciclopèdia col·lectiva mundial que ha celebrat fa poc el desè aniversari.    

El museu, que ja és un referent per la seva activitat a les xarxes socials, ha assumit un paper central en la reflexió que la museologia ha iniciat. Per això va ser a la seva sala d'actes on va acudir la nord-americana Nina Simon, i al cap de poc van fer-ho els impulsors de la conferència anual Museums and the Web. Per tant, acollir ara aquesta trentena de desenvolupadors i implicar-se en el "hackathon" d'Europeana és una acció del tot coherent amb la seva trajectòria. Els primers resultats es veuran demà i el 3cat24 mirarà d'explicar-ho.
Anar al contingut