Una marxa antinuclear a Barcelona contrasta amb les forces renovades a Ascó a favor del cementiri nuclear
Nuclears sí o nuclears no? Dos punts de la geografia catalana escenifiquen el debat, atiat per l'actualitat a França, Alemanya i el Japó. A Barcelona, més d'un miler de persones han sortit al carrer per demanar el tancament de les centrals nuclears espanyoles. A Ascó, en canvi, l'Ajuntament se sent reforçat després que els grups a favor del cementiri de residus han revalidat la majoria a les municipals.
El Japó continua pendent del drama nuclear a Fukushima que durant dies va centrar la mirada de l'actualitat. A Alemanya, la cancellera Angela Merkel ha anunciat que el 2022 el país bandejarà l'energia nuclear. A França, la sequera ha obligat a minvar la seva gran potència en aquest camp.
Són tres foscus d'actualitat que han revifat el vell debat nuclear. A Catalunya, aquest diumenge dos escenaris han representat alguns dels punts de vista de la discussió. A Barcelona, més d'un miler de persones han sortit al carrer per denunciar "una energia bruta, perillosa i cara en vides i en costos econòmics". Reclamen que es tanquin els vuit reactors que hi ha a Espanya i que s'estableixi un calendari com l'alemany.
Els manifestants també demanen que no es concedeixi la renovació del permís d'explotació de la nuclear d'Ascó, que venç el desembre d'aquest 2011, i que es paralitzi el projecte de magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.
Precisament Ascó és el segon focus del debat. Allà, l'Ajuntament està satisfet i es mostra optimista sobre la candidatura per l'MTC. Les eleccions municipals han revalidat la força dels grups a favor d'acollir el cementiri. La sociovergència torna a situar el convergent Rafael Vidal al capdavant de l'Ajuntament.
En declaracions a TV3, Vidal parla de les eleccions municipals en clau de referèndum. Recorda que hi ha hagut poques llistes que defensessin el "no" i assegura que les han derrotat a les urnes.
Amb Fukushima a la retina
En una Europa amb 195 centrals, 58 de les quals a França, Greenpeace ha presentat un estudi sobre la dispersió hipotètica de radiació que tindria un accident de nivell 7, com el de la planta de Fukushima, a la central nuclear d'Ascó: "Si la central nuclear d'Ascó fos Fukushima."
L'ONG ecologista recorda que la radioactivitat pot viatjar per l'aire centenars de quilòmetres. Argumenta que la radiació representa una amenaça per als qui inhalen l'aire i que pot contaminar extenses àrees de terreny quan les partícules radioactives es fixen a terra.
Són tres foscus d'actualitat que han revifat el vell debat nuclear. A Catalunya, aquest diumenge dos escenaris han representat alguns dels punts de vista de la discussió. A Barcelona, més d'un miler de persones han sortit al carrer per denunciar "una energia bruta, perillosa i cara en vides i en costos econòmics". Reclamen que es tanquin els vuit reactors que hi ha a Espanya i que s'estableixi un calendari com l'alemany.
Els manifestants també demanen que no es concedeixi la renovació del permís d'explotació de la nuclear d'Ascó, que venç el desembre d'aquest 2011, i que es paralitzi el projecte de magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.
Precisament Ascó és el segon focus del debat. Allà, l'Ajuntament està satisfet i es mostra optimista sobre la candidatura per l'MTC. Les eleccions municipals han revalidat la força dels grups a favor d'acollir el cementiri. La sociovergència torna a situar el convergent Rafael Vidal al capdavant de l'Ajuntament.
En declaracions a TV3, Vidal parla de les eleccions municipals en clau de referèndum. Recorda que hi ha hagut poques llistes que defensessin el "no" i assegura que les han derrotat a les urnes.
Amb Fukushima a la retina
En una Europa amb 195 centrals, 58 de les quals a França, Greenpeace ha presentat un estudi sobre la dispersió hipotètica de radiació que tindria un accident de nivell 7, com el de la planta de Fukushima, a la central nuclear d'Ascó: "Si la central nuclear d'Ascó fos Fukushima."
L'ONG ecologista recorda que la radioactivitat pot viatjar per l'aire centenars de quilòmetres. Argumenta que la radiació representa una amenaça per als qui inhalen l'aire i que pot contaminar extenses àrees de terreny quan les partícules radioactives es fixen a terra.
